Llegir per defensar-nos
Llegeixo un article magnífic d’ Antonio Scurati, en què ens adverteix que la lectura, efectivament, és una de les poques coses que ens defensen de la manipulació del populisme i de la perversió del mal ús dels algoritmes i dels seus amos gens bondadosos.
Tornar de la Fira del Llibre de Frankfurt, a la qual hi vaig des de fa 40 anys, és una manera de notar el paper que els llibres i la lectura profunda en les nostres vides poden tenir. Les persones que estan compromeses amb l’edició i la lectura són aliats naturals de la sostenibilitat social.
Vaig escoltar a Stefan von Holtzbrinck una magnífica defensa de l’edició com a forma de coratge, com a compromís davant la societat i d’un mateix. L’edició –en la millor versió– és assumir riscos amb valentia, defensar la llibertat, no doblegar-se davant la censura i donar suport als ciutadans perquè mostrin coratge davant l’adversitat del nostre temps. La llibertat en l’edició, que no es plega a la censura, s’ha de defensar sempre.
Ha arribat l’hora que hi hagi un tercer ministeri que doni suport a la lectura: el de Sanitat
Tots sabem que llegir és essencial per construir ciutadans lliures. Una conclusió transversal de l’informe PISA mostra que les llars amb menys de vint llibres gairebé tenen assegurat el fracàs escolar dels seus nens i estudiants joves. I, en canvi, les estadístiques també demostren que a les cases que acullen més de dos-cents títols, la probabilitat d’èxit escolar és moltíssim més gran. A l’èxit interior de realitzar-nos en una versió més completa d’ésser humà s’hi arriba llegint prou.
I per això la lectura sempre ha estat defensada, tradicionalment, per dos ministeris: el d’ Educació i el de Cultura. Res de nou sota la capa del cel. Ha arribat l’hora –vist el rumb que pren el món– que hi hagi un tercer ministeri que doni suport a la lectura d’una manera molt decidida i profunda: el de Sanitat. Sense la lectura no hi ha les condicions per millorar la salut física i mental de les persones. Qui llegeix viu més i millor, com està demostrat científicament.
Vivim en un món amenaçat. I l’hem de defensar. Václav Havel és més vigent que mai, ja que va assenyalar que “l’esperança no és la convicció que les coses sortiran bé, sinó la certesa que alguna cosa té sentit sense que importi el resultat final”.
Ara que es parla a tot arreu dels pressupostos per als ministeris de Defensa (que fins i tot es rebategen com a ministeris de la Guerra), és hora de defensar el nostre futur davant les amenaces reals que tothom coneixem i que a tothom ens inquieten cada dia més. Potser hauríem de defensar que la lectura la recomani el Ministeri de Defensa... dels ciutadans.