Les sessions de control al govern sempre són aspres i amb bronques. Els crits i els insults són freqüents. Ho són en tots els parlaments democràtics, on les respostes ràpides, sarcàstiques i demolidores demostren l’habilitat dialèctica dels governs i de l’oposició.
Protesta dels diputats de Sumar contra Mazón i el PP a la sessió de control d'ahir al Congrés
Luis Carandell va escriure un magnífic llibre en el qual combina l’observació periodística, la ironia i l’empatia en els primers temps d’una democràcia que es posava a caminar amb la il·lusió col·lectiva de ser a Europa per viure en pau, llibertat i prosperitat.
La ignorància i la mentida solen ser les armes dels polítics amb deriva autoritària
La confrontació dialèctica i les paraules gruixudes són compatibles amb la defensa dels interessos comuns i amb l’estabilitat institucional. La política passa una crisi d’empatia. El debat públic s’ha convertit en un camp de batalla on l’adversari és tractat com a enemic i l’emoció dominant és l’odi i la ira.
Cada dimecres ho comprovem en la sessió de control al Govern. No se salva cap bàndol. Recuperar les formes, escoltar i respectar l’adversari no són gestos ingenus sinó maneres de convivència cívica. El referent no pot ser Trump, que des del despatx oval desplega un estil comunicatiu basat en la provocació, la polarització i les amenaces, que normalment no es compleixen. La ignorància i la mentida solen ser les armes dels polítics amb deriva autoritària.
Lee tambiénLa política com a negoci
Els missatges a les xarxes socials han substituït les converses i la por s’ha convertit en argument principal. El que es viu i practica en les altures arriba a la societat, que tendeix a imitar els que governen. Es troba a faltar més responsabilitat i alguna dosi d’humor. És penós que el president Mazón arrossegui els peus sobre el fang de la mala gestió de la dana. Tant costa fer un pas al costat i dimitir? Tampoc no és acceptable que els pressupostos puguin ser prorrogats any rere any pel Govern de Sánchez sense que passi res. Puigdemont anuncia la ruptura amb el Govern espanyol, però tot continuarà igual. Simplement, s’aprovaran menys lleis, però governar sense pressupostos és una temeritat i una mostra de feblesa política.
Compte amb el sentiment de frustració de molts ciutadans que es reflectirà en les pròximes eleccions, que poden aportar moltes sorpreses. Els polítics parlen i discuteixen massa entre ells i s’obliden d’escoltar la gent.