Aquesta nit és la de Halloween i a Pablo Iglesias se li acaba d'aparèixer el fantasma del Nadal passat en forma de Lilith Verstrynge, que ve d'explicar el perquè de la seva espantá del partit i de la política ja fa dos anys. Tan corrent va sortir que semblava que hagués vist un fantasma, i ara sabem que va ser així, ho ha dit ella.
Lilith Verstrynge va ser diputada i secretària d'organització de Podem i un bon dia, per a ella o per al partit, que en això no hi entrem, va dir que ja n'hi ha prou sense cap més explicació, encara que la sororitat va aportar les seves: “Quan va dimitir, les seves 'companyes' Ione Belarra i Irene Montero s'inventaven suposats problemes de salut mental per tapar el que en realitat eren discrepàncies polítiques… parla molt del seu tast moral i la seva intolerància a la crítica” (@mariofdez98).
Lilith Verstrynge
Podem està sempre viu a les xarxes, és com aquella presència que un intueix encara que no la veu i que de tant en tant es materialitza amb un ensurt o mort, que normalment sol ser mort, políticament parlant. L'univers digital pot estar maleint Mazón o fotent-se de les xistorres del PSOE que ells a la seva, què va ser primer, l'ou o la gallina, i amb això ja hem passat la tarda.
El següent comentari tenia ahir tot just 78 visionaments i vuit m'agrada, que ja deuen ser més, la qual cosa dona una idea de la repercussió real de la dialèctica de xarxes: “Els fantasmes passen per la nostra vida militant com fantasmes, sense aportar res en el personal ni en el col·lectiu. Això si, com bons fantasmes, quan veuen estabilitat es dediquen a pertorbar el present esbombant les coses com Lilith Verstrynge” (@LEspartakista).
Podem està sempre viu a les xarxes, és com aquella presència que un intueix encara que no la veu i que de tant en tant es materialitza amb un ensurt o mort
L'article de Lilith Verstrynge a la revista Equator ha provocat un lleuger sotrac i les ones, una temptativa de slasher tan dels morats, un slasher mesurat, segons les convencions del gènere, un grup reduït del qual s'apodera la paranoia perquè no saben qui serà el següent que caurpa, segurament el que faci més soroll i el descobreixin. En política i a les pel·lícules de terror per sobreviure cal quedar-se molt quiet.
La paranoia s'havia convertit cada vegada més en el clima de Podem, explica Verstrynge sobre la seva marxa de fa dos anys, i la paranoia s'alimenta de si mateixa. El partit parlava cada vegada més amb fantasmes, diu l'exdiputada, i tots sabem que els fantasmes només existeixen dins d'un mateix. “Per una cosa o per una altra, sempre serà una TRAÏDORA més a Podem” (@Antonperilon).
La paranoia, diem, ha iniciat a les xarxes una cacera modesta, per continuar amb Halloween, contra Verstrynge. Modesta, perquè la cosa no dona per a més i dins de ja els mitjans se n'hauran oblidat. Però les esquerres de les esquerres tenen bona memòria. El personal és polític i els 'cazafantasmes' porten a col·lació justament suposades raons personals de l'exdirigent de Podem per donar canya.
L'absència d'autocrítica no és exclusiva dels morats ni de l'esquerra, encara que en ells es nota més perquè el seu discurs va en la direcció contrària. Comentaris com el de @victorbg90 resulten molt explícits: “La nova política és que Lilith Verstrynge hagi passat de ser secretària d'organització a 'aquella persona de qui vostè em parla' perquè s'ha atrevit a obrir la boca”. Passa a tot arreu.
Passa a tot arreu, però no a tot arreu l'adjectiu més repetit és “traïdora”, el que ja diu molt de per on va l'autocrítica o la seva absència. “Sens dubte, jo no la crec per a res i sona a una traïdora més, sobretot, tenint el càrrec que tenia”, diu @Belavent01. Després mirem el seu perfil i el primer que sabem és que és de Podem i Canal Red.
@julitzen1 aprofita l'ocasió per demanar-li a Irene Montero que respongui a Lilith Verstrynge: “L@s que som de Podemos i us donem suport, ens agradaria saber quant del k diu, una k va ser de l@s nostr@s, és veritat o no. I rebatre-ho”. Sabíem que la cosa acabaria així, en un altre debat. No fa por, aburreix.
