La campanya publicitària llançada per l’empresa alemanya Böcker, fabricant de l’escala utilitzada al robatori del Louvre, amb l’eslògan “Silenciosa com un murmuri” mostra fins a quin punt es banalitza, es manipula i s’apropia d’un fet –en aquest cas, delictiu– per captar l’atenció pública. La campanya se centra a exhibir l’eficàcia de la seva maquinària, capaç de transportar “fins a 400 quilos de tresors a 42 metres per minut”. Böcker creu haver ideat una acció enginyosa, però en realitat el que aconsegueix és incrementar el gaudi i l’alegria per l’èxit del robatori del patrimoni artístic francès. Es perfora la realitat, buidant-la de significat, fins a donar la impressió d’estar davant d’una ficció i no davant d’un delicte.
L’exitosa campanya de Böcker, que ha aconseguit 1,7 milions de visualitzacions, té la capacitat de subvertir la realitat fins a deixar-la buida de sentit, convertint el ciutadà en espectador i transformant una tragèdia nacional francesa en un bast espectacle. La devaluació de la realitat en favor de la ficció, fenomen que des de fa temps s’estén també a la política, té com a propòsit convertir l’acció política en un relat, sigui per minimitzar els fets o per revestir-los de grandesa.
L’exitosa campanya de Böcker té la capacitat de subvertir la realitat fins a deixar-la buida de sentit
Un exemple de com s’intenta convertir un acte il·legal en una gesta política el trobem en les operacions militars dels Estats Units destinades a destruir embarcacions de suposats narcotraficants al Pacífic, sense autorització del Congrés i vulnerant l’Estat de dret. La manera de presentar l’èxit d’aquestes operacions –dirigides suposadament a erradicar l’entrada de droga al país– està pensada per al públic i no per al ciutadà crític, mostrant imatges enregistrades en directe de la destrucció de les embarcacions i els seus tripulants com si es tractés d’un videojoc. D’aquesta manera, es perfora la realitat, no pas per accedir a la veritat, sinó per manipular-la fins a convertir-la en propaganda.
Lee tambiénL’espasa de Dàmocles
Gairebé sense advertir-ho, el ciutadà assisteix a un joc tràgic com la guerra moderna que es desenvolupa a Ucraïna, on les televisions subratllen el poder destructor dels drons exhibint els avenços tecnològics que permeten augmentar la capacitat de destrucció d’aquests artefactes i convertint-los en els veritables protagonistes, mentre que les víctimes queden relegades al mer paper de figurants.
Es tracta, en definitiva, d’una perforació de la realitat: una operació destinada a crear en el buit generat pel robatori del Louvre, en l’aniquilació de persones anònimes al Pacífic o en la devastació causada pels drons teledirigits, un buit que exigeix una moral anestesiada.