Quan vaig veure Lamine Yamal dos dies seguits anant a la pseudolliga convertida en el penúltim negoci de Gerard Piqué, em va fer mala espina. Soc molt partidari que cadascú faci en el seu temps lliure el que li vingui de gust. Però quina necessitat tenia Lamine d’exposar-se d’aquesta manera dos dies abans del clàssic. Però bé, és major d’edat, els joves ara es comuniquen així, i bla bla bla. De tots els reunits al xiringuito de Piqué l’únic que s’exposava a un judici mundial en 48 hores era Lamine, i pel que sembla ningú no li va aconsellar que no hi anés, ni en el seu entorn ni al club.
És sorprenent que, estant al capdavant del negoci algú com Piqué, no fos el mateix excapità del Barça el que li hagués aconsellat no anar a la cita. Piqué ha manifestat que té ganes de convertir-se en el futur en president del Barcelona, prou motiu per aconsellar millor l’amic Lamine. Fins i tot per interès propi, perquè el futur del Barça avui va molt lligat al jugador de Rocafonda. Crec que no li hauria costat gens al veterà jugador de dir-li: “ Escolta, Lamine, ja vindràs la setmana que ve, que a tu diumenge t’observarà amb lupa mig món”. Perquè pocs com Gerard Piqué, bregat en mil polèmiques, pim -pam-pum de la premsa esportiva de Madrid durant anys, coneixen com les gasten els odiadors professionals.
Lamine Yamal ha aconseguit en dos anys el que cap jugador espanyol no havia aconseguit en molt de temps: ser admirat a tot el país, siguis del Barça, del Madrid, o de l’ Alcoià. Entre altres coses perquè el títol més important que ha guanyat fins al moment és l’Eurocopa 2024 amb la selecció. Vagis on vagis d’ Espanya et pots trobar qualsevol xaval o xavala amb una samarreta de la roja amb el nom de Lamine Yamal i el seu dorsal. I això ha de ser molt dur per a sectors, principalment madridistes, que consideren que el poder i el domini en el futbol els pertany.
No podem dir que Lamine no hagi comès errors no forçats que han començat a empipar el personal. No hi ajuden la festa d’aniversari pels 18, l’ostentació continuada o la sobreexposició que ha fet de la seva última relació amorosa. Expliquen els que van anar al lliurament de l’última Pilota d’ Or, en què Dembélé es va imposar al jugador del Barça, que l’expectació que va despertar Lamine Ya-mal va multiplicar la de qualsevol altre futbolista.
Lamine Yamal ha estat un miracle a l’Espanya més ultradretanitzada de les últimes dècades
L’enveja acumulada contra Lamine era molt superior al que m’imaginava. Lamine ha passat del barri més pobre de Mataró a ser una icona mundial, multimilionari, i gestionar això ha de ser molt complicat. Amb 18 anys ha aconseguit convertir-se en el segon millor jugador del món, venint d’on ve: d’una família humil, d’immigrants d’origen africà, de raça negra. Lamine ha estat un miracle a l’ Espanya més ultradretanitzada de les últimes dècades. Els ultrapatriotes són capaços de carregar-se Lamine encara que així es carreguin les possibilitats que la seva Espanya guanyi un segon Mundial.
Lee tambiénLa vida, de vegades, pot ser meravellosa
Per tot això soc més laminista que mai. Diumenge vaig arribar a la conclusió que el millor va ser perdre. Hauria estat fatal empatar amb un gol de Lamine a l’últim minut, perquè això ho hauria tapat tot. Benvingudes siguin les cures d’humilitat. Adonar-te que els teus actes tenen conseqüències. Que no ets invencible. I que davant tanta exposició cal cuidar-se i protegir-se.
Lamine s’aixecarà, i els amants del futbol serem feliços. És molt poc probable que Lamine llegeixi aquest article. Confio que el llegeixi Piqué i l’hi passi. Una abraçada, Gerard.