Escoltem a la ràdio la queixa d’una catalana que explica que la seva mare, treballadora domèstica, fa temps que espera la pensió de viduïtat. El tràmit inicial, a Suïssa, on es va casar, va trigar tres dies. A Espanya ja dura tretze mesos. És el cas del Vuelva usted mañana relatat per Larra fa dos segles. Desesperada, la dona denuncia la tardança a la policia, que li diu “no és aquí” i li aconsella que truqui a un popular programa de ràdio. Larra s’ho va perdre.
Ja sabem que un cas no confirma res, però il·lustra. Com el d’una parenta que va morir a Madrid fa més de dos mesos i el certificat oficial d’últimes voluntats per part del Ministeri de Justícia encara ha d’arribar, amb els consegüents perjudicis econòmics pels familiars que han d’assumir les despeses de la finada i encara sense saber si ells formen part del testament.
Després de superar tres vegades el termini legal d’ entrega, i insistir tres cops reclamant el document, la resposta ha estat sempre la mateixa: “Li demanem disculpes pel retard en l’obtenció. L’ informem que el seu certificat està en tràmit”. Aquest cas tampoc no confirma, però il·lustra, també.
L’administració, ho saben gestors, advocats, ho sap tothom, presenta de vegades demores inacceptables. Vegeu la de justícia, per no parlar dels retards en altres assumptes: llistes d’espera, ajuts, ingrés mínim vital, beques... El retard de l’administració pública és una injustícia. Hisenda, en canvi, actua al segon, com el cop de clàxon del cotxe del darrere en canviar la llum a verd.
Lee tambiénSense filosofia de la història
Però en realitat no falla la llei, ni les institucions, ni els mitjans tècnics disponibles. L’administració electrònica és un avenç. Ni falla el funcionariat, en general eficient i molt atent. Espanya ja no és el “ viejo país ineficiente” del poema de Gil de Biedma. El que falla és la pràctica de la gestió. A l’administració pública l’afecta certa mala praxi, per la inexistència o inefectivitat de normatives que creïn o reforcin els hàbits i costums de coordinació entre serveis, de diligència i de transparència.
No és una qüestió de pressupost, sinó de comportament. Les nostres polítiques públiques no es mereixen els errors d’eficiència general. Han d’estar compromeses amb els processos de qualitat a l’hora de la seva aplicació. Té un sol títol: ètica de la gestió pública. Larra es va queixar del “ vuelva usted mañana”. Però de vegades torna a un lament anterior: “ Siempre mañana y nunca mañanamos” ( Lope de Vega).