Els joves emprenyats de John Osborne es posen al dia a la sala Dau al Sec amb ‘Raptes’
Estrena teatral
Marc Garcia Coté ha fet una nova versió del clàssic 'Look back with anger'
Imatge promocional de 'Raptes', amb Marc Garcia Coté, Anna Maruny, Damià Plensa i Martina Roura, dirigits per Mercè Managuerra a la sala Dau al Sec
L’any 1956, el dramaturg anglès John Osborne va estrenar Look back in anger (Mirant enrere amb ira), peça de teatre fundacional d’un nou corrent que reflectia un realisme dur als escenaris. Aquells autors, amb Osborne al capdavant, van ser anomenats angry young men (joves emprenyats).
L’obra explica els conflictes que sorgeixen per les relacions d’un home amb dues dones, i el llogater que prova de posar-hi pau. Ara, a la sala Dau al Sec, Marc Garcia Coté i Mercè Managuerra han volgut donar una volta a tot plegat, mirant la peça des del 2025 i centrant-la en un dels personatges femenins, l’Alison, que en aquesta versió es diu Clàudia.
La nova versió col·loca el personatge femení en el centre, prenent decisions per canviar la relació amb l’entorn
La nova proposta es titula Raptes, “a partir del quadro El rapte d’Europa, pels raptes que ens fem nosaltres mateixos, els que ens fem els uns als altres i els que ens fa la societat”, explica Garcia Coté. El dramaturg signa la nova versió a partir d’una traducció pròpia, i també intervé en el repartiment, amb Anna Maruny, Damià Plensa i Martina Roura, dirigits per Managuerra.
“L’original destil·la molta violència i molta ràbia, amb el masclisme imperant a l’època –continua el dramaturg–, i volíem explicar aquesta història avui, amb ganes d’agafar el personatge femení, sobre el qual hem posat el focus. I això ens va donar molta gasolina per a la nostra versió”.
Va ser Managuerra, ànima de Dau al Sec, qui ha empès aquesta producció pròpia en la qual han pogut aplegar quatre intèrprets: “És molt enriquidor per als intèrprets i per al públic”. Pel que fa a l’obra, hi troba moltes similituds amb el present: “Al 1956 detalla unes coses que no han canviat tant en aquests anys. Ens interessa molt la relació explicada des del seu món íntim d’unes persones marginades, desarrelades de la seva societat. Ja tenen una edat i no troben feina, no aconsegueixen tenir un pis...”.
La directora adverteix: “És una visió onírica, que no té unitat de temps ni d’espai. No és una obra naturalista, està feta de quadres. La Clàudia té malsons amb les seves vivències i ha de prendre un seguit de decisions per canviar la relació amb el seu entorn”. I el dramaturg hi afegeix: “M’interessava explicar les crisis personals que, en realitat, venen provocades per l’entorn social”.
L’obra s’estrena el dimecres 5 de novembre i s’estarà a la sala del Poble Sec fins al dia 30, intentant esbrinar “com serà el demà d’unes persones que no tenen avui”, conclou Mercè Managuerra.