Quan algú com el Kai és testimoni d’un atac homòfob i racista a un amic, no és fàcil seguir com si res. És el que li passa a un dels personatges del musical Un refugi al sol, que s’ha estrenat a la sala Versus Glòries de Barcelona, amb direcció i dramatúrgia de Jumon Erra i Pol Sanuy, i composició musical i lletres de Mireia Morera. A l’escenari, Àssun Planas interpreta la padrina del Kai i l’Ària (Sanuy i Morera), que viu al Pallars.
És a la casa familiar del Pirineu on se’n va en Kai, deixant plantada la seva germana, amb qui formen un duet artístic que havia de participar al Benidorm Fest. Però el fantasma del feixisme supera en Kai, que farà la seva catarsi queer amb la padrina, que li recordarà que el feixisme ja va trepitjar els seus avantpassats, com el pare d’ella, Pere Belart, personatge real que va escriure Diari d’un soldat durant els anys de la guerra civil espanyola,
Les històries i les llegendes dels personatges del poble que eren “diferents” aporten l'element màgic a l'obra
El musical de la companyia Gèminis agafa un ritme trepidant durant gairebé dues hores, saltant constantment de l’individu a la col·lectivitat, de la por a l’esperança i del món urbà al món rural, amb la riquesa dels accents propis.
Lee tambiénFusió afrobarroca a ‘Coup fatal’
Un refugi al sol és una comèdia, però també té la seva intriga, i les històries i les llegendes dels personatges del poble que eren “diferents” hi aporten l’element màgic que amaneix tota la peça. La proposta esdevé un cant a la resistència i a la defensa de la identitat de gènere.
