Shakespeare i el vi ‘fino’

L’hora del vermut és cada vegada més difusa i podria ser que menys freqüentada. I per bé que els nostres bars s’omplen gairebé a qualsevol hora, no tinc gens clar que la tradició de l’aperitiu abans d’anar a dinar a casa (pròpia o d’un altre, això rai) sigui un costum sostingut i practicat universalment. Diuen, per exemple, que el consum de cervesa ha caigut. I que també el vermut i fins i tot el gotet de vi reculen en els gustos i els paladars de la gent.

Doncs ja no parlem de si el que un vol, a l’hora daurada de l’aperitiu, és fer un vi de Xerès! I si pot ser, amb prou varietat i qualitat com per no resignar-se davant un simple fino dels de més producció i menys fama­.

No sé què ha passat, però el vi de Xerès gairebé ha desaparegut dels restaurants i els bars de Barcelona! Hi ha, excep­cions honroses, esclar. Però són només això, illes perdudes en un mar d’altres gustos i pro­postes.

I això ha passat malgrat el costum inveterat que tenim d’adoptar hàbits anglosaxons i que el xerès, el sherry o sherris, figura llargament a les obres de William Shakespeare, especialment sota l’apel·lació i espècie de sack . El vi favorit de Falstaff, que no dubta a beure’l a bordells, tavernes i posades quan acompanya el príncep. I és que òbviament es fa servir el millor, és a dir, un vi de Xerès, cada vegada que en té ocasió, fins i tot sense desdenyar els canary, malmsey o els vins de Màlaga, que també agradaven als anglesos dels temps del bard, però era el xerès el que es portava la glòria sobre malvasies i d’altres.

Així­ que, encara que només fos per això, caldria mantenir la tradició i intentar que no desapareguin les ampolles de bon vi de Xerès dels nostres locals i aperitius o postres (i aquesta és una altra, els anglesos isabelins afegien sucre al vi de Xerès; no sempre, així que deixem-ho en una extravagància britànica).

N’hi ha prou amb les al·lusions al vi de Xerès de les dues parts de l’Enric IV shakespearià i el conegut parlament i elogi que en fa Falstaff per deixar ben clar que William Shakespeare no només era un fi autor de teatre i poesia, sinó que sens dubte es devia posar més d’una vegada fi gràcies al vi de Xerès. El mateix que li va escalfar el ganyot i li va il·luminar el talent.