“Tindrem colònies a Mart com les vam tenir a Amèrica ”
Tinc 58 anys: perdo connectivitat, però guanyo concentració i focus i afino l’agenda. Vaig néixer a Cambridge i soc catedràtic a Edimburg. No hi ha evidència d’algú controlant l’ univers. Crec en la gent més que en l’Estat i la ineficiència de la NASA em dona la raó; millor Elon Musk. Disserto a CosmoCaixa. (Foto: Àlex Garcia)
Millor Musk que la NASA
Fa 50 anys que la NASA –diu el director del Centre d’ Astrobiologia del Regne Unit– no fa res de realment significatiu en l’exploració espacial. Per això simpatitza ara amb els plans d’ Elon Musk per a la colonització de l’espai. Especulacions llunyanes en el temps i l’espai sense conseqüències pràctiques per a la nostra vida quotidiana? Doncs no tan llunyanes, perquè, si a vostè li han fet alguna vegada una ressonància magnètica o una tomografia o si mira el Google Maps o qualsevol dels centenars d’aplicacions que utilitzen el GPS, és gràcies a 70 anys d’exploració espacial des de l’Sputnik I. I si Ucraïna no va ser envaïda per Rússia en quatre dies, com pretenia el Kremlin com quan va llançar els seus tancs cap a Kíiv fa tres anys, també va ser en part gràcies a l’ajuda dels satèl·lits Starlink de Musk.
Quin va ser el descobriment que no el va deixar dormir?
El més sorprenent d’aquests últims deu anys ha estat trobar aigua líquida potser amb vida en altres planetes i satèl·lits del nostre sistema solar.
Se n’ha trobat a Mart i on més?
A Mart avui sabem que hi va haver aigua durant molt de temps i, a més, rius i llacs. Un altre cas és Encelado, la petita lluna de Saturn, amb aigua al seu pol Sud. Espero que aviat una expedició reculli una mostra d’aquesta aigua per veure si conté o va contenir algun tipus de vida.
Aigua sempre és vida?
La presència d’aigua no garanteix per si sola la de vida; però, encara que trobéssim aigua sense vida en altres llocs del sistema solar, seria apassionant estudiar-la, perquè ens diria moltes coses sobre la Terra i la nostra pròpia vida.
Espera que Musk arribi a Mart?
No tinc res en contra de Musk i em sembla formidable que col·labori amb la NASA. I més encara que els ultrarics dediquin els seus diners a l’exploració espacial en comptes de comprar-se més iots i cotxes...
Doncs enviem des d’aquí un missatge a Elon: vostè vol col·laborar amb ell.
Per descomptat. I crec que algun dia tindrem, com també pensa ell, colònies humanes a la Lluna i Mart, on hi haurà mines de minerals preciosos i viatjarem entre la Terra i les seves colònies...
Per què n’està tan segur?
Qui hauria dit que tindríem una cosa semblant entre Europa i Amèrica abans que la descobrís Colom? Entre la Terra i Mart no serà diferent.
Avui no podem negar-ho ni afirmar-ho.
Però podem continuar investigant perquè sigui possible: trobar aigua a Mart semblava una bogeria... I l’hem trobada.
I què ens ensenya sobre la Terra i sobre nosaltres mateixos?
Ens obliga a mesurar els límits de la nostra pròpia existència i del nostre futur com a espècie.
Com?
Miri, al meu laboratori estudiem com hi ha microbis que poden arribar a dissecar-se i estar dissecats durant una dècada... I després continuen vius.
I això pot tenir alguna utilitat?
Doncs resulta que quan estudiem com aquestes microvides es dissequen i continuen vives, una dada aparentment irrellevant, també podem aprendre a assecar plasma sanguini per poder salvar vides en una àrea que pateixi una catàstrofe.
L’exploració espacial ens ha ofert tecnologies que milloren la nostra vida.
Com el GPS, per exemple.
La cirurgia robòtica, la tomografia informatitzada o la ressonància magnètica...
Ho veu? L’exploració espacial no és cosa de quatre guillats i els seus ovnis; perquè pensar en vida extraterrestre ens fa saber cada vegada més sobre la nostra.
Per què existim, professor?
Estem tots units en la recerca d’una resposta a aquesta pregunta des que vam evolucionar a partir d’un bacteri. Perquè és molt dur acceptar que només som una excepció dins l’ univers, que contemplem en solitud des d’una roca esfèrica en òrbita al voltant d’una estrella irrellevant entre milers de milions...
El millor és encara insospitat?
El millor del present era igual d’insospitat quan vam començar a pensar. I trobo cada dia més emocionant i divertit el fet d’existir i preguntar-me amb tots els altres humans per què.
Ens extingirem com es van extingir els dinosaures?
Seure a esperar el final és avançar-lo i treure el sentit al que hem viscut. Per això simpatitzo amb Musk i la seva inquietud per repoblar l’espai. I és que la NASA, com tants organismes públics, és d’una lentitud exasperant si no l’ empenyem amb iniciatives privades.
Va conquerir la Lluna.
Però fa 50 anys que no fa res rellevant, i l’ Agència Espacial Europea tampoc no és que hagi aconseguit gaire més.
Fermi es va preguntar: si hi ha extraterrestres per què no ens ho diuen?
Fins i tot si poguéssim viatjar a la velocitat de la llum, necessitaríem segles per explorar la galàxia. I ja sap que res ni ningú no pot ser més ràpid que la llum. Però torno a repetir-me el que li he dit abans: ningú no va predir el que avui ens sembla normal i era impredictible aleshores.
Què és normal i què no?
Bona pregunta, perquè encara no sabem si les etapes de la nostra evolució des de bacteris fins a humans han estat una immensa i afortunada casualitat o si són inevitables. Sigui com sigui, la vida al planeta és preciosa i no sempre fem el que caldria per protegir-la.