Festa pels 50 anys sense Franco
“Celebració carnavalesca”
L’obra ‘Fracaso renal agudo’ brindarà amb textos de Rodoreda, Sales i Bonet a la sala Beckett
Capella ardent amb el cadàver de Franco el 21 de novembre del 1975, l’endemà de morir
Maria Bohigas i Toni Casares es fan creus que, cinquanta anys després de la mort del general Francisco Franco, el 20 de novembre del 1975, no s’estiguin organitzant més celebracions. És per això que Bohigas, editora de Club Editor, li va proposar al director de la sala Beckett de fer “una mena de festa esbojarrada i carnavalesca”, coincidint amb el mig segle del traspàs del dictador que, tot i això, va morir al llit.
La proposta ha pres forma en mans d’Eduard Olesti i ja té títol: Fracaso renal agudo, que és una de les moltes causes de la mort de Franco que esmentava l’informe de l’hospital, signat per l’“equipo médico habitual”. L’acte serà únic, i està convocat el 19 de novembre a les 21.30 h, a la sala de baix de la Beckett. Els poetes Oriol Sauleda i Enric Lizano diran textos de Mercè Rodoreda, Joan Sales i Blai Bonet, de les seves novel·les Quanta, quanta guerra..., El vent de la nit i El mar, tot acompanyat amb la música de la Marxing Band Taller de Músics.
La celebració, dirigida per Eduard Olesti la nit del 19 de novembre, començarà al teatre i acabarà al bar
“L’espectacle no té una narrativa, no té una dramatització novel·lesca –detalla Olesti–. Invocarà allò que no hi és, amb aquests tres autors i el fantasma de Franco. És una festa, però amb un rerefons tràgic. L’altre eix és la mena de paradoxa que es crea amb aquestes figures del poder: Franco es cagava a sobre, era un cos fràgil, amb malalties, i d’aquí ve el títol. Un sol cos representava tot un sistema polític. Que mori aquest cos i això suposi el final de tot un sistema polític és sorprenent”.
L’editora de Rodoreda, Sales i Bonet va proposar aquest acte a la Beckett amb un objectiu: “Tornar a celebrar la mort del dictador, que té molt de sentit en l’Europa actual. És pensar com acollim ara aquests 50 anys sense el dictador, i fer la festa abans que sigui massa tard. Dirigeixo un catàleg editorial format de moltes obres de gent que no volia callar, que va escriure amb valentia, amb fúria. Celebrem la mort del dictador amb aquests textos tan plens”. I tot i que no en dona més detalls, declara: “Com a bona festa, hi ha d’haver sorpreses, que jo no vull saber i que descobrirem aquella nit”.
Casares reconeix que “és una feinada per a una sola nit”, però que paga la pena. Després de la funció de l’obra de Núria Viscarro Oficina de Vida Independent –una comèdia sobre l’atenció a persones amb funcionalitats diverses–, la nit del 19 de novembre “la celebració començarà a la sala de baix i acabarà al bar”, com passa sovint al teatre del Poblenou, especialment les nits d’estrena. “Maria Bohigas ens va recordar que estaria bé enfrontar-nos alegrement, esbojarradament i fins i tot carnavalescament a aquest aniversari”. I així es farà. “I vam tenir clar que havíem de donar veu a tres autors significatius, que havien patit aquella dictadura”, continua Casares.
El director de la sala Beckett recorda que aquella mort del dictador al llit s’ha interpretat com el final d’una dictadura, però no va ser ben bé així, i que la transició encara continua. És per això que “farem una festa que en el seu moment no es va poder fer, perquè l’ampolla de xampany la vam encetar tancats a casa. El país no està recordant aquell final de la dictadura i no sé quan ho farà”, conclou Casares.