El ritme actual de les emissions de gasos i les polítiques vigents encaminen el planeta a un escalfament de 2,8º C aquest segle, segons una revisió dels plans nacionals d’acció climàtica feta pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ( Pnuma). El diagnòstic d’aquesta agència de l’ONU és clar: el planeta continua sotmès a una greu escalada de riscos i danys climàtics.
Les noves promeses i compromisos anunciats pels països per al 2035 suposen reduccions de gasos tan petites que amb prou feines comporten millores significatives. A més, els països “ni tan sols van de camí de complir” amb les promeses que ja van fer per al 2030, diu el Pnuma.
Cap país no ha fixat en els seus plans metes per reduirla producció de petroli i gas
Partint dels nous compromisos lliurats pels signants de l’ Acord de París, l’escalfament de la Terra a finals de segle se situarà entre 2,3 °C i 2,5 °C. Tot i això –continua el Pnuma– si se segueixen les polítiques actuals (és a dir sense tenir en compte aquells nous plans nacionals promesos), l’escalfament arribaria fins a 2,8 °C.
Només 64 països signants de l’ Acord de París han comunicat els nous plans d’acció climàtica amb objectius per mitigar l’escalfament per al 2035. L’agència de l’ONU confirma que l’augment mitjà de temperatures respecte a les de l’època preindustrial superarà l’escalfament d’1,5 °C, el llindar marcat en vermell a l’ Acord de París (2015) per evitar que es desencadenin els desastres del clima. “Inevitablement” aquest llindar se superarà, almenys, temporalment. Més tard, però, “serà difícil revertir aquesta situació”. Sense aquesta necessària reducció d’emissions, la lluita contra l’escalfament quedaria en tot cas “a compte d’una dependència excessiva” dels sistemes de captura de CO2de l’atmosfera (captació directa, emmagatzemament en boscos...), mètodes que per al Pnuma ofereix resultats “incerts, cars i arriscats”. “Els països han tingut tres oportunitats per complir amb els compromisos de l’ Acord de París, i cada vegada han quedat curts”, afegeix Inger Anderson, directora executiva del Pnuma.
Complir l’ Acord de París exigeix reduccions ràpides i sense precedents de les emissions de gasos, molt per sobre dels compromisos adquirits. El repte xoca amb el fet que les emissions de gasos van créixer el 2024 un 2,3%.
Les emissions el 2030 haurien de reduir-se un 25% respecte als nivells del 2019 per no depassar aquest segle un escalfament de 2 °C, i disminuir un 40 % per no superar els 1,5 °C. I només queden cinc anys per això.
I, a deu anys vista, és a dir, per al 2035, calen reduccions del 35% i el 55% per alinear-se amb les trajectòries de 2 °C i 1,5 °C, respectivament.
El 73% de les noves contribucions dels països inclouen objectius en matèria d’energia renovable. Només el 62% de les noves contribucions nacionals consideren la meta de retallar l’ús de combustibles fòssils, mentre que el 29% estableix un objectiu de reducció gradual del carbó. Cap país no ha establert metes per reduir la producció de petroli i gas o per eliminar gradualment els subsidis ineficients als combustibles fòssils.
L’informe convida a no tirar la tovallola perquè el sobreescalfament sigui temporal i mínim: “Cada fracció de grau que s’eviti redueix l’escalada dels danys, les pèrdues i els impactes en la salut que perjudiquen totes les nacions, i que afecten amb més duresa les més pobres i vulnerables”.
