Zohran Mamdani ha sabut acompanyar, empatitzar i connectar amb els new yorkers. Ell va entendre bé el triomf de Trump, mentre la majoria dels demòcrates se sentien perduts sense entendre el que estava passant. En canvi, Mamdani el va tenir molt clar. Així quedava recollit en un vídeo que va penjar a les xarxes socials en el que entrevistava els votants de Trump a peu de carrer just després que el republicà guanyés la presidència dels Estats Units.
El seu triomf en les eleccions per a l'alcaldia de Nova York és més que una victòria local, és un avís directe a l'establishment democràtic. Ha aconseguit el que molts consideren impossible: connectar amb els barris que han votat Trump, mobilitzar els votants que s'han desconnectat del partit demòcrata i tornar a fer sentir els new yorkers que pertanyien a alguna cosa.
L'enfocament de la campanya ha trencat els esquemes d'una campanya demòcrata convencional i tradicional. No va començar buscant el suport dels sindicats ni de les grans corporacions i milionaris de la ciutat, sinó que va parlar directament amb la ciutadania sobre els problemes del seu dia a dia.
Zohran Mamdani saluda un taxista el dia de les eleccions a l'alcaldia de Nova York en les quals va aconseguir la victòria.
La història de Mamdani recorda el triomf de Bill de Blasio el 2013, quan va guanyar les eleccions de Nova York després de dues dècades de govern republicà. L'equip de Mamdani, que també compta amb col·laboradors de De Blasio i també seran presents en la transició de l'alcaldia, ha aplicat una estratègia similar que ha sabut adaptar a la generacions boomer, millennial i Z a patir d'un missatge clar, simple i directe, centrat en temes concrets i transversals que afecten a tots els ciutadans, als quals ha aconseguit persuadir i que se sentin identificats.
Tal com va fer De Blasio, la campanya no s'ha basat en l'aprovació de l'establishment del partit, sinó en la connexió amb els votants. Ha creat comunitat, ha sabut escollir, empatitzar i convèncer que Nova York pot ser més justa i accessible, i que el govern ha de garantir-ho. El seu discurs ha calat en tots. Mantenir un fil conductor amb un relat consistent i autèntic des del primer dia i fins a victòria ha resultat clau en el seu èxit electoral, com també ho va ser para De Blasio el 2013.
L'equip del nou alcalde ha aprofitat les noves eines de comunicació. La seva campanya ha comptat amb el suport de Fight Agency, que sap combinar les noves plataformes digitals amb les tradicionals de manera estratègica. Els seus vídeos virals en TikTok, Instagram i X han mobilitzat a joves votants que estan desconnectats de la política municipal. En comparació, De Blasio, en la seva època, es centó sobretot en canals tradicionals com la televisió i la premsa escrita, sense acabar d'aprofundir en la repercussió que podien tenir les plafatormas digitals emergents en aquell moment.
Tal com va fer De Blasio, Mamdani ha creat comunitat, ha sabut escollir, empatitzar i convèncer que Nova York pot ser més justa i accessible i que el govern ha de garantir-ho.
Aquella diferència no és anecdòtica: Mamdani ha descobert que la política moderna depèn de connectar emocionalment amb els votants, i que l'autenticitat i la proximitat digital poden traduir-se en suport electoral tangible. A més, la campanya de Mamdani ha incorporat un component de proximitat física i emocional que evoca a escenes cinematogràfiques de pel·lícules com “Forrest Gump” amb el protagonista corrent i unint a la gent. A Mamdani se li va veure caminant per Manhattan, saludant venedors i interactuant amb joves fora dels bars, accions que mostren una voluntat de connectar amb la ciutat a nivell humà, no només des dels despatxos i els estudis de televisió. Aquesta connexió directa amb els votants és un element que De Blasio també va saber aprofitar, però en el seu cas ho va fer amb un potent storytelling basat en la seva vida personal i familiar.
Un aspecte que diferencia Mamdani i De Blasio és la capacitat d'integrar els errors progressistes amb estratègies pragmàtiques. Per ser socialista democràtic, Mamdani ha publicat alguns anuncis fins i tot en mitjans conservadors com la Fox News, demostrant que no es tracta d'arribar només a les bases simpatitzants, sinó de difondre'l a tots els votants de la ciutat. De Blasio, en canvi, va restringir la comunicació a canals més tradicionals i afins al partit, limitant el potencial d'atracció transversal.
La campanya de Mamdani també ha estat la primera en realitzar trobades específiques amb creadors de contingut de nous mitjans a fi d'ampliar l'abast més enllà dels mitjans tradicionals. La batalla no només s'ha de guanyar en els debats de televisió, com va passar amb De Blasio, sinó també a les plataformes digitals.
Mamdani és un avís per als demòcrates: fa falta escoltar, aprendre i adaptar-se
Les lliçons que el partit demòcrata hauria d'extreure del cas Mamdani són múltiples. Per exemple, no subestimar candidats nous i arriscats. L'establishment democràtic tendeix a descartar candidats emergents per no alterar l'equilibri tradicional, una pràctica que ha fet que moltes oportunitats es perdin. Mamdani és l'exemple perfecte d'un candidat extern, amb un error autèntic i una estratègia innovadora, que pot competir amb èxit contra figures més estables.
El triomf de Mamdani és un avís per als demòcrates: és necessari escoltar, aprendre i adaptar-se. La política no és només qüestió d'estatus ni de trajectòria; és qüestió de comprensió profunda dels ciutadans, coherència en el missatge i innovació estratègica. El candidat que entengui això estarà més ben preparat per a les futures eleccions i podrà recuperar la connexió amb els votants que han perdut per aferrar-se a mantenir lideratges validats per l'establishment.