Agafar el gust a les alertes
Modèstia a part, jo també vaig rebre una alerta dimecres al mòbil a les 21.45 hores. El so, com ha de ser, era insuportable, i vaig donar l’assabentat amb celeritat, per la qual cosa no vaig poder llegir el text amb la deguda solemnitat. M’hauria agradat tenir una gata a casa per dir-li: crec que demà plourà...
He de confessar que la pluja matinal a Barcelona va decebre les meves expectatives, si bé em va servir per verificar que tinc a casa tres paraigües, encara que només un s’obre bé i està patrocinat per una marca d’alcohol.
Confesso que esperava més de la pluja, però em va alegrar molt la campana universitària
La ràdio em va elevar l’ànim: la majoria d’universitats va suspendre les classes. M’agrada empatitzar amb la gent jove i vaig suposar que estarien fent plans lúdics, aprofitant que sortia el sol. En canvi, vaig considerar incoherent però formidable el manteniment de l’activitat escolar per empatia amb els avis i les àvies del país, que es van deslliurar dels nets de miracle. I si es van haver de mullar una mica –els nens–, ja els convé, a veure si els privarem de ficar-se als bassals.
Tenia consulta al Clínic a les 11.45 i vaig quedar meravellat de l’atmosfera helvètica de les sales d’espera. I a quina velocitat saltaven números i lletres que donen la tanda! La doctora va estar la mar de simpàtica i fins i tot va tenir temps de parlar-me. En sortir, això sí, vaig sentir llàstima per l’aglomeració que suposarà la reprogramació dels milers de citacions anul·lades.
Els dijous toca tertúlia al Giardinetto. Desafiant l’alerta, encara vigent, vam prendre l’aperitiu a les taules del carrer. Els van anul·lar moltes reserves per allò de les pluges indòmites.
A la tarda, vaig empatitzar amb els meteoròlegs l’opinió dels quals –imagino– va propiciar l’alerta, si bé pertanyo a una generació que té dels homes del temps un concepte similar que dels àrbitres del col·legi de Tenerife. Ingrat que és un. També vaig empatitzar amb els responsables de l’alerta en persona, tot i que vaig imaginar que dirien “home previngut val per dos” i es quedarien tan amples.
Em vaig ficar al llit dubitatiu: quan se’ls passarà a les administracions el pànic a una altra dana? Això dels ensurts infundats...