Hi ha cert pessigolleig a l'estómac, però cal fer-ho. Així ho reconeix Olexí mentre es prepara per conduir el tren d'alta velocitat que un matí de finals d'octubre realitza la ruta Kyiv-Kramatorsk, un dels últims viatges abans que la companyia de ferrocarrils ucraïnesa hagi decidit “limitar temporalment” els trens cap a les zones del Donbass que encara controla Ucraïna. “La nostra feina és important”, insistia.
Al seu costat, Andrí, company de cabina, s'encarrega que tot sigui al seu lloc, també els dos paquets de cigarrets que posa al mig dels llocs de conducció; per davant els esperen 543 quilòmetres que, un dia normal, realitzen en sis hores i mitja.
Lee tambiénEl dolor de los que esperan
“Ara intenten destruir les rutes de comunicació; volen emportar-nos a la mateixa ruïna”, reconeix Andrí, que explica com els atacs a la infraestructura han fet que els trens pateixin retards per primera vegada des que van reprendre la ruta cap a Kramatorsk l'octubre del 2022. Llavors, l'estació havia quedat tancada per uns mesos després del tràgic atac rus el 8 d'abril d'aquell any en què van morir almenys 58 persones, entre ells nou nens.
“Algunes de les estacions per les quals passem han estat bombardejades amb acarnissament pels russos. Especialment la de Lozova –al sud de la província de Járkiv– va quedar a molt mal estat des d'agost”, afegeix Olexí, que reconeix que la seva mare pateix molt cada vegada que li toca aquesta ruta, que en general és una vegada al mes.
Uns treballadors instal·len xarxes per protegir-se dels atacs de drons russos a prop de Kramatorsk, a la regió de Donetsk.
Als vagons de passatgers, mentrestant, les butaques van sent ocupades per militars carregats amb motxilles i també civils, especialment dones ansioses de trobar-se amb els seus éssers estimats.
María, de 25 anys, és una d'elles. Explica que és la segona vegada que viatja a veure el seu marit, amb qui es va casar el 2024; mesos després va anar mobilitzat i enviat a aquesta regió. “L'única opció és que jo vingui a veure'l perquè ell no té prou dies per venir a Lviv, on vivim”, assenyala la jove que, emocionada, diu que s'havia comprat un abric nou per a la trobada.
“Hi ha dues amenaces, els sabotatges i els atacs de drons i míssils”, diu el vice primer ministre Kuleba
No és casual que l'estació de Kramatorsk fos rebatejada com l'estació de l'amor. Centenars de dones feien el trajecte per visitar els seus, encara que només fos només per a 24 o 48 hores. “Cada dia que parlo amb ell tinc el temor que sigui l'última vegada. Saber que el podré abraçar em fa fins a plorar”, confessa María.
Dies després, a la seva oficina de Kyiv, Olexí Kuleba, vice primer ministre per a la recuperació d'Ucraïna, compte que en total, dins del país, es transporten al voltant de tres milions de persones al mes. “El que és sis vegades més que abans de la guerra”, explica. I si bé totes les rutes són importants, incloses aquelles que comuniquen amb països veïns com Polònia, que transporten una mitjana de 30.000 persones al dia, la xarxa que comunica amb el sud-est del país té un valor especial. La consideren la ruta de la supervivència.
Lee también
Kuleba, que també ocupa el càrrec de ministre de Desenvolupament de Comunitats i Territoris, assegura que Rússia té molt clars els seus objectius en els seus atacs a la xarxa ferroviària, que s'han intensificat en els últims mesos: 269 entre començaments d'agost i el 10 d'octubre; en ells han mort 25 persones, de les quals 17 eren treballadors d'Ukrzaliznitsia –la companyia ferroviària estatal– i vuit, passatgers. “No són atacs aleatoris, formen part d'una operació planificada”, acusa.
El primer dels objectius, segons explica, són les rutes que comuniquen amb els ports per impactar directament en l'economia del país. “El segon és la província de Donetsk, on intenten interrompre la logística”. Fins fa un any el gran centre logístic militar de la zona estava a la ciutat de Pokrovsk. La seva estació va tancar a l'estiu del 2024, quan Rússia va llançar una gran ofensiva per al seu control que encara no ha culminat. “És important dir que hi ha dos grans tipus d'amenaces –explica Kukeba–. La primera és el risc d'atacs de sabotatge contra la nostra xarxa ferroviaria...Tenemos brigades especials que recorren les línies cada dia, inspeccionant i vigilant directament aquestes rutes. I la segona està relacionada amb els atacs de drons o míssils”. En aquest cas equipen els trens amb dispositius especials per protegir-los, mentre treballen en cooperació amb els militars.
“De vegades avisen d'una alarma, però no es pot aturar el tren. llavors simplement mantens el rumb i esperes que tot surti bé”, confessa Olexí, al comandament del tren de Kramatorsk
“També entrenem els nostres operadors, que intercepten drons enemics, provant de protegir la nostra infraestructura”, confessa el ministre, per a qui l'objectiu està clar: “Protegir la vida de cada treballador, de cada passatger, i mantenir operativa la xarxa ferroviària”. Per això la decisió, presa fa uns dies, de tancar “indefinidament” l'arribada del tren a les estacions de la província de Donetsk i, en el seu defecte, habilitar estacions properes al sud de la província de Járkiv. El que fan ara és proveir de transport des de i fins a les estacions de Sloviansk i Kramatorsk.
De tornada a la cabina de comandament del tren de Kramatorsk, Olexí explica que, si bé les primeres setmanes de la invasió van ser les més perilloses, la situació s'ha anat deteriorant en les últimes. “Ara cal estar molt més atent, vigilar constantment els senyals. De vegades avisen d'una alarma, però no es pot aturar el tren. llavors simplement mantens el rumb i esperes que tot surti bé”, explica aquest home que no deixa d'insistir: “La nostra feina és molt important”.