Algoritmes d’extrema dreta
Un estudi de la Universitat de Potsdam, publicat amb la col·laboració de la Fundació Bertelsmann, analitza com els algoritmes influeixen i modelen l’opinió política dels joves alemanys. Investigació oportuna si tenim en compte que, a tot el món, els menors de 30 anys s’informen cada vegada més utilitzant les xarxes socials, especialment Instagram , TikTok i YouTube. A Espanya , per exemple, dades del CIS del 2023 adverteixen que el 81,4% dels menors de 25 diuen que tenen les xarxes socials com a font informativa. I, als Estats Units , un estudi recent del Pew Research Center revela que ja són un de cada cinc els nord-americans que s’informen regularment a TikTok.
L’estudi alemany destaca com les plataformes exerceixen un paper crucial en la mobilització electoral i anticipa que creixerà de cara a les eleccions del 2029. Després d’analitzar 2,6 milions de vídeos, dels quals 120.605 contenien missatges polítics, els investigadors van descobrir que la visibilitat dels partits no es correlaciona amb la quantitat de contingut publicat. De fet, el hashtag #afd (les sigles del partit ultradretà) va resultar ser el més visible a l’última campanya, apareixent als feeds amb més rapidesa i freqüència que el d’altres formacions. No és la primera vegada que veiem com perfils d’extrema dreta aconsegueixen un millor acompliment digital gràcies a missatges simples, emotius o provocadors, perfectament adaptats al llenguatge i la lògica de les plataformes.
Els perfils d’extrema dreta aconsegueixen un millor acompliment digital gràcies a missatges simples, emotius o provocadors
Els algoritmes premien els continguts que generen més reaccions. És la “cultura de la dopamina” que tan bé va descriure Ted Gioia. Cada vegada que rebem un estímul gratificant –un vídeo divertit, un comentari positiu, una notificació–, el cervell allibera dopamina, un neurotransmissor associat amb el plaer. Aquesta petita descàrrega crea una sensació de benestar momentani i, alhora, un desig de repetir. Cada nou contingut promet una altra dosi de gratificació, i així es construeix un cicle potencialment addictiu. La lluita narcòtica per l’atenció. A TikTok, segons va demostrar un estudi de The Washington Post, només el 10% del contingut que veiem prové de comptes que seguim. La resta és decisió de l’algoritme. I aquests algoritmes, lluny de ser neutrals, tendeixen a amplificar els discursos més extrems o identitaris, aquells que apel·len a la por, la ràbia o el sentit de pertinença.
Totes aquestes troballes ens haurien de servir d’advertència. No només perquè les plataformes s’han convertit en un actor polític de primer ordre –capaç d’influir en les emocions, percepcions i decisions de vot–, sinó perquè ho fan a través de mecanismes opacs i invisibles. L’esfera pública digital ja no s’organitza entorn del debat racional, sinó de la competència per l’atenció. La conversa democràtica, amb la intervenció d’algoritmes, es fragmenta en microbombolles emocionals que reforcen prejudicis i simplifiquen la realitat. Les plataformes i els seus algoritmes han pres partit pels radicalismes.