Àngels Gonyalons dona vida a la dona oprimida de ‘La corona d’espines’ al TNC
Un gran clàssic català
Xavier Albertí recupera el clàssic de Sagarra “sense tocar-hi ni una coma” i amb vestits d’època
Àngels Gonyalons i Júlia Roch a 'La corona d’espines', de Sagarra, al TNC
En una dramatúrgia normal, quan es recupera una obra clàssica s’acostuma a reescriure i reinterpretar. Però la història de la dramatúrgia catalana és la que és, amb interrupcions, amb tot de períodes de prohibicions, de manera que al gran públic no han arribat amb normalitat les grans obres del seu propi teatre. Abans de reformular-les, doncs, cal conèixer-les tal com eren.
Aquesta és una de les raons per la qual Xavier Albertí recupera al TNC una de les peces més populars de Josep Maria de Sagarra, La corona d’espines, “sense tocar-hi ni una coma” i amb vestits d’època. Ho fa dirigint a primeres figures: Àngels Gonyalons, Abel Folk, Oriol Genís, Rosa Vila i Manel Barceló, que són els veterans d’un repartiment que es completa amb Jan D. Casablancas, Júlia Roch, Pau Oliver, Laia Valls, Roger Vilà i Jordi Domènech, que interpreta al clavicèmbal els intervals compostos pel mateix Albertí.
“És una obra sobre la violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció”
Som a Solsona el 1783, als temps de la Revolució Francesa, quan la societat s’adona d’un món que s’acaba, “quan les persones deixaran de ser súbdits per passar a ser ciutadans”, manifesta Albertí. “Era una època semblant a la de quan Sagarra la va estrenar a Barcelona el 1930, quan estava a punt de proclamar-se la República, o com ara, que vivim en una societat convulsa”.
El director afirma que La corona d’espines “va d’una redempció per tenir una societat millor”, però que la frase que millor la resumeix no és de Sagarra, sinó de Jean Genet, que a l’obra El balcó la diu Madame Irma: “A totes les revolucions hi ha una prostituta que canta un himne i aleshores esdevé verge”. Perquè la protagonista, la Marta, la minyona, la dona oprimida, amaga secrets que s’aniran descobrint durant les dues hores de funció, en la qual el Senyor de Bellpuig ja no és ric i es veu obligat a casar la pubilla amb un jove sense pares. És una obra “sobre la violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció”.
Gonyalons, que és la segona vegada que actua al TNC, es mostra orgullosa de poder participar en aquesta gran obra del patrimoni teatral català, però adverteix: “Caiem en un error quan diem que és un text molt vigent, perquè fa molts anys que lluitem i aquests textos no han deixat de tenir vigència. La Marta viu en el domini absolut de l’heteropatriarcat, i a l’obra hi ha un feminisme en el bon sentit, hi ha la redempció, i la necessitat de la humanitat de tenir una fe, una fe que pot ser la cultura”. I Júlia Roch, que interpreta la pubilla, hi afegeix: “El personatge de Mariagneta m’ajuda a connectar amb aquest dolor, amb aquesta ferida que les dones heretem de generació en generació”.
L’obra està escrita en vers, com la majoria de les 50 que va escriure Sagarra. “Escrivia en vers perquè se sentia sobretot poeta”, recorda Albertí, que compta amb l’escenografia de Max Glaenzel feta a partir de quadres de Claudio de Lorena que hi ha al Museu del Prado. “Treballar amb el vers de Sagarra és tenir una partitura meravellosa, que s’aconsegueix quan ens traiem de sobre la cantarella”. I Oriol Genís conclou: “L’obra passa aquí, a Solsona. No passa en un indret llunyà, i això és important. I en aquella època els catalans també duien perruca”.