Trump contra la BBC
El més interessant de la greu crisi que travessa la BBC és que l’ha explicat i l’ha debatut en els seus propis mitjans radiofònics, televisius i xarxes socials. S’ha disculpat per haver emès un reportatge sobre Trump en la campanya electoral, en el qual s’incloïen les seves paraules a propòsit de l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021. L’error de la BBC va ser haver muntat un discurs en què es barrejaven dues frases pronunciades en dos moments separats de la seva intervenció.
La gran importància de la BBC és que Trump els va acusar de manipulació i ara amenaça amb presentar una querella demanant una indemnització de mil milions de dòlars. El director general de la BBC i la responsable d’informatius han presentat la dimissió.
La crisi de la veu de Londres ha estat debatuda obertament als seus propis canals
Ara resulta que aquell assalt al Capitoli del gener del 2021, que era comentat en xarxes socials pel mateix Donald Trump, el pagarà una gran empresa que ofereix un servei públic de qualitat, que és independent i que té els comptes auditats pel govern de torn, que, per cert, no intervé en el nomenament dels seus directius ni en l’orientació de la programació. La tensió entre el primer ministre i la BBC és permanent.
Mals temps per al periodisme de qualitat que sap reconèixer errors i els debat davant el gran públic. El secret per mantenir la independència de la BBC és el criteri dels seus professionals, però sobretot la forma de finançament, que s’obté bàsicament de l’impost que paguen tots els que tenen un aparell de televisió a casa.
La BBC es va fundar el 1922, en el període d’entreguerres, i sempre ha estat observada amb recel pels governs de torn. Quan Churchill era ministre d’Economia, durant la vaga de miners del 1926 va intentar utilitzar l’emissora per atacar els vaguistes. No ho va aconseguir i des d’aleshores, tret del període de la Segona Guerra Mundial, ha estat una referència del periodisme internacional.
La seva existència, amb totes les imperfeccions, és necessària en la gran batalla cultural que s’entaula en els mitjans de comunicació per imposar discursos únics independentment de si són construïts sobre informacions solvents o falses. Sense uns mitjans veraços, la deriva autoritària de moltes democràcies acabarà imposant relats que no admetran la discrepància.