Ni tothom és bo, ni tots els lladres són gent honrada. Però es diria que un sector de l’esquerra creu que els dolents són com el Caco Bonifacio del Tío Vivo de la meva infantesa, lladre de professió, que paradoxalment era un tipus honrat, bonàs i càndid, que anava pel carrer amb antifaç de delinqüent per ser identificat fàcilment. Els mateixos partits que demanen grans condemnes per als malfactors de coll blanc, consideren que els pispes de pa sucat amb oli són individus que no mereixen ser protegits però tampoc assetjats. Com si els dos conceptes fossin excloents. Si llegissin més a Shakespeare, sabrien que va escriure que “la clemència que perdona als criminals és assassina”.
El Congrés ha reactivat la llei proposada per Junts per abordar la multireincidència. Va ser acceptada a tràmit l’abril del 2024, però el procés va embarrancar després de la presentació d’esmenes. El seu estancament és una de les queixes de Carles Puigdemont amb el PSOE, així que els socialistes han recolzat l’inici del tràmit, malgrat que els seus socis de Govern hi estan en contra. El PP està d’acord en reformar el Codi Penal amb aquesta llei i el PSOE també, encara que arrossegant els peus.
El PSOE reactiva la llei de multireincidència presentada per Junts, malgrat els seus socis
Tot i això, l’alcalde Jaume Collboni ha fet de la lluita contra la multireincidència un dels seus cavalls de batalla i compta amb el suport de Salvador Illa. El director general de la Policia autonòmica, Josep Lluís Trapero, ha posat de manifest que a Barcelona 400 individus han fet de la multireincidència el seu modus vivendi. Un d’aquests paios ha estat detingut cent vegades. La setmana passada la jutgessa va posar en llibertat tres individus que havien comès 70 actes delictius, pels quals tenien antecedents, multes pendents i fins i tot un estava en situació irregular.
Lee tambiénLa magdalena de Messi
No es tracta de ficar tothom a la presó, com a la pel·lícula de Berlanga, sinó de defensar la llibertat de les persones i la seguretat dels individus amb la llei. La democràcia és també que un pugui anar pel carrer sense que li robin el mòbil, la cartera o el rellotge. I els qui fan d’això el seu ofici no poden campar al seu aire. També per no donar arguments a l’extrema dreta.