Arqueòlegs d'Alacant localitzen un calçat d'espart de fa 2.300 anys en un dels primers habitatges de la Illeta dels Banyets
Arqueologia
Els investigadors han trobat el zapato en un dels primers habitatges que es van construir a la zona a la primera meitat del segle III abans de Crist
La Illeta dels Banyets, un singular jaciment arqueològic a la costa d'El Campello
La Illeta dels Banyets és un dels jaciments arqueològics d'Alacant que fa més temps que es coneix i s'excava. I, encara així, aquesta antiga península que va quedar separada de la costa a causa d'un terratrèmol continua oferint sorpreses als arqueòlegs que treballen al lloc.
L'última i sorprenent troballa ha estat un calçat d'espart de fa 2.300 anys localitzat en un dels primers habitatges que es van construir a la zona a la primera meitat del segle III abans de Crist. “Aquest és un descobriment excepcional que el seu estat de conservació converteix en una peça única”, han assegurat els investigadors del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ).
Centres religiosos i productius
El jaciment, situat en el terme municipal d'El Campello, a uns nou quilòmetres de la ciutat d'Alacant, i que va ser utilitzat des de la prehistòria fins a l'època romana, era especialment conegut fins ara pels seus centres religiosos i els seus espais de producció.
Destaquen dos temples i diverses instal·lacions dedicades al salat de peix, a més de premses (per premsar raïm, olives o pomes), trulls (molins d'oli), forns de brea, tallers d'espart o magatzems. Amb prou feines es tenia constància d'un edifici dedicat a allotjar els habitants de l'enclavament.
Els investigadors han identificat un dels primers habitatges del jaciment de la Illeta dels Banyets, en la que s'ha localitzat un calçat d'espart de fa 2.300 anys
L'edifici trobat ara va patir moltes remodelacions, incendis i ampliacions. Els terres de terra piconada de les habitacions van ser reiteradament repavimentats i en un d'ells s'han detectat les restes del calçat fabricat amb espart amb una antiguitat de poc menys de 2.300 anys.
“La identificació d'aquest nou espai suposa un gran avenç, ja que ens permetrà conèixer una mica més sobre la vida quotidiana de les persones que van habitar la Illeta i continuar treballant per investigar sobre la història de la província”, ha dit el diputat provincial de Cultura, Juan de Dios Navarro, que aquest dimecres ha visitat el jaciment amb la seva homòloga d'Arquitectura, Carmen Sellés.
Els investigadors ja han procedit a consolidar les estructures arquitectòniques perquè els visitants de la Illeta dels Banyets puguin gaudir dels nous descobriments. “No és fàcil que es conservi la matèria orgànica i d'allà la importància d'aquesta troballa que ens mostra directament un dels elements de protecció per als peus empleats a la primera meitat del segle III a.C. i que ha subsistit amb poques variacions fins als nostres dies”, ha dit Manuel Olcina, director del MARQ.
Els arqueòlegs, a més, han identificat part del mobiliari dels departaments, que consistia en bancs de tova i una llar que va tenir un llarg ús continu amb diverses refraccions que van modificar lleugerament el seu aspecte. També s'ha localitzat part de la vaixella domèstica, de procedència majoritàriament forana.
La feina continua en el valuós jaciment de la Illeta dels Banyets
Una gerra, els salsers i pàteres (plats o bols de poca profunditat) de vernís negre i vermell púnics fabricats a la zona de Cartago, àmfores i gerres de la zona púnic-ebusitana, pàteres de petites estampilles, algunes olles de ceràmica ibèrica i plats de ceràmica pintada d'aquesta mateixa producció.
D'altra banda, aquesta setmana han finalitzat les feines arqueològiques en el Tossal de Manises, que han permès excavar un gran edifici rectangular de 10 per 19 metres fins a arribar als estrats fundacionals de l'espai habitat, de finals del segle III abans de Crist.
La primera ciutat d'Amílcar Barca
Al retirar les primeres capes de terra han aparegut una sèrie d'estructures de planta quadrada i rectangular, afectades parcialment pel foc. Com ha explicat Olcina, “cronològicament són anteriors a l'època augustea, és a dir anterior a l'establiment de l'Imperi, a finals de segle I abans de Crist”.
Segons els experts, algunes característiques apunten q que podria ser part de la primera ciutat fundada per Amílcar Barca, Akra Leuké, a finals del segle III a.C. i que va ser destruïda pels romans durant la Segona Guerra Púnica. “Si es confirmés aquest extrem, tindríem una enorme zona, de 196 m2 en el que es visualitzaria de manera clara aquesta ciutat púnica, amb els seus edificis i carrers, una cosa excepcional”, ha acabat Navarrès.