Per què els joves prefereixen Vox?

Les últimes enquestes electorals mostren un auge continu dels partits d’extrema dreta; A liança Catalana, a punt d’atrapar Junts, i a Espanya, Vox estenent el seu espai, especialment entre els joves, per als qui es converteix en l’opció preferida.

Realment aquest tipus de propostes, que basen el discurs en el soroll, són capaços d’il·lusionar la nostra joventut? Dubto que ho facin. Però resulta patent que són capaços d’aglutinar un vot de protesta contra els partits tradicionals. Un vot que clama per un espai mental i material propi.

En pocs dies es compliran els cinquanta anys de la mort de Franco. Els baby boomers recordem aquell moment com l’aurora de la nostra llibertat. No només de la política per la qual clamàvem a les universitats i als carrers, sinó també de la ideològica i la corporal. Qüestionàvem les institucions tradicionals, com eren l’Església i la família. Reivindicàvem el fet de poder fer amb el nostre cos el que ens semblés. Marxar de casa era la nostra primera revolució i, a partir d’aquí, vam anar aterrant a la realitat. Alguns dels nostres somnis es van materialitzar i d’altres es van revelar impossibles.

Però la realitat de la joventut actual és molt diferent. Els adolescents no reclamen més llibertat perquè ja en tenen. Les rígides normes morals de fa cinquanta anys ja no els preocupen. Els seus problemes són uns altres, en línia amb el que es preguntava Isaiah Berlin a l’obra Dos conceptos de libertad: què és la llibertat per a aquells que no la poden fer servir? I el primer obstacle per exercir la seva ­llibertat és el preu prohibitiu de l’habi­tatge.

L’espai material de l’habitatge és una necessitat en si mateix i alhora la metàfora d’un espai mental on organitzar l’univers propi. Els joves emancipats són més creatius. El retard de l’edat de sortida del niu és un fre a la productivitat, cosa que genera en l’àmbit privat una fàbrica de frustració. I en l’àmbit col·lectiu, els negres auguris de les opcions teòricament progressistes no són gens atractius. És seductor que la proposta contra l’escalfament global sigui el decreixement? On ens porta la fugida cap endavant contínua en qüestions de gènere?

La ultradreta va arribar al poder als Estats Units perquè l’alternativa era més del mateix. I les opcions extremes continuaran creixent entre la joventut europea en absència de propostes coherents que ofereixin un futur esperançador i assequible per a la majoria. El negativisme de l’esquerra escora la societat cap a la dreta i deixa el camp adobat per a les propostes irracionals.

Confrontades davant la dura feina de l’execució de les polítiques públiques, les opcions extremes queden al descobert. El rei va nu, com s’ha evidenciat en les eleccions que han tingut lloc a Holanda o als Estats Units les últimes setmanes. Però continuaran, reinventant-se en nous formats, si el pensament progressista no és capaç d’armar un discurs en positiu, capaç de conjugar els èxits de la democràcia liberal amb els reptes de la tecnologia disruptiva.

Lee también

El triomf del model asiàtic

Miquel Trias

Els magnats tecnològics que fa uns anys es presentaven com a garants d’allò políticament correcte s’han tret la careta i mantenen una aliança tàctica amb la ultradreta. La seva estratègia és “moure’s ràpid i trencar coses”. Els avenços tecnològics venen amb llums i ombres. Només el poder de la majoria se’n pot aprofitar i contrarestar-ne els abusos. Però per això, cal aprendre alguna cosa dels tecnòlegs, movent-se ràpid i trencant coses que no funcionen. Per bé que deixem pel camí alguns tabús de l’esquerra.

Potser hem de renunciar a construir o rehabilitar cases molt perfectes per permetre que es faci habitatge nou. O reconèixer que els injuriats “grans tenidors” són els que podrien oferir l’habitatge de lloguer que necessitem i que el sector públic per si sol no arribarà a oferir. Potser s’han de desatendre les protestes d’alguns col·lectius perquè es construeixin parcs d’energies renovables o s’allargui el cicle de vida de les nuclears. O apostar per una economia més productiva, que incorpori les noves tecnologies trans­formacionals, en lloc d’expandir-la
sense un pla definit. Potser hem de pensar més a innovar i crear que a constrènyer i regular.