El desè aniversari de l’atac terrorista més mortífer de la història de França va ser una jornada molt emotiva d’homenatge i de discursos bonics, però el missatge més valent el va llançar, per sorpresa, Philippe Duperron, pare d’una víctima del Bataclan, que va alertar del perill que representen la irrupció de polítics extremistes als països occidentals i l’efecte de vegades nefast de les xarxes socials en els joves.
Duperron, advocat de professió, és president de l’associació 13onze15. El seu fill Thomas, de 30 anys, va morir a la sala de concerts. L’orador va traçar un contrast nítid entre la reacció de gran solidaritat ciutadana després dels atemptats i certa evolució política molt inquietant dels últims anys, en referència inequívoca a l’auge de l’extrema dreta. En aquesta línia, va denunciar els polítics a França, Europa i més enllà, “els presidents irresponsables” (probable al·lusió a Trump) que “s’entesten a sembrar les llavors de la discòrdia i de la desunió”.
Macron promet “el combat perpetu” de França al gihadisme d’origen exterior i interior
Duperron també va deplorar que les xarxes socials “inundin els més joves amb continguts d’odi”. “Hem de resistir als intents de fracturació i resistirem”, va insistir, i va fer una crida als governants que hi assistien –esmentant directament el president Macron i el ministre de l’Interior, Laurent Núñez, els dos presents– a “construir la seguretat sense sacrificar la llibertat”.
Minuts abans, a les sis de la tarda, les campanes de totes les esglésies de París, en sincronització amb la catedral de Notre-Dame, havien repicat com a homenatge a les 132 víctimes dels atemptats gihadistes del 13 de novembre del 2015. Aquest gest va marcar el començament de la cerimònia principal de record de l’atac terrorista, en un jardí memorial, inaugurat per a l’ocasió, entre l’Ajuntament i l’església de Saint-Gervais.
Fa deu anys, tres comandos terroristes enviats per l’ Estat Islàmic ( EI) van atacar l’exterior de l’ Stade de France, on jugaven les seleccions de futbol de França i Alemanya, i, gairebé simultàniament, les terrasses de sis bars i restaurants, a més de la sala
Bataclan, on 1.500 persones, la majoria joves, escoltaven el grup de rock estatunidenc Eagles of Death Metal.
Les cerimònies, exemple de conducta civilitzada davant la barbàrie, es van desenvolupar al llarg de la jornada, a tots els escenaris de la ràtzia gihadista. El moment més emotiu va ser la lectura dels noms de les persones mortes. En el cas del Bataclan, van ser 92. Al restaurant La Belle Equipe, 21. A l’acte final, van tornar a llegir-los.
Al seu torn, Arthur Dénouveaux, president de l’associació de víctimes Life for Paris, es va adreçar especialment als joves, per demanar-los esperança, així com “no cedir en res, no relativitzar res”. “Estimeu l’humor, estimeu la transmissió, estimeu el proïsme –els va animar–. Estimeu, en fi, els que es pleguen a les lleis. Als altres, cal combatre’ls sense pietat”. Ni una paraula sobre l’oferta de diàleg feta des de la presó per Salah Abdeslam, l’únic terrorista viu dels comandos que van atacar París.
L’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, va recordar que els terroristes van voler atacar tot el que representa una civilització, basada en “la llibertat, l’alegria de viure, l’esperit de festa, la música i l’esport”. Va dir, així mateix, que la capital francesa està basada en la convivència tolerant, no en va acull gent de totes les religions i un quart de la seva població és d’ascendència estrangera.
Hidalgo va agrair a tots els que ocupaven càrrecs quan hi va haver els atacs, com François Hollande i Manuel Valls, haver resistit a l’ envestida terrorista. “La República, ferida, es va mantenir dreta”, va remarcar.
Macron, en la seva intervenció, va constatar que s’ha fet molt aquests anys per debilitar el gihadisme “projectat” des de l’exterior, però “reneix sota una altra forma, interior i insidiosa”. El president va prometre que França no cedirà mai, i va afegir: “La nostra nació és garant del combat perpetu”.
