S’acosta una pluja de milions?
En paral·lel
No hi ha millor programa electoral per al partit que governa que uns pressupostos sense aprovar. Si a l’ham dels anuncis milionaris s’hi afegeixen el perdó de 83.000 milions de deute autonòmic i l’oferta de més recursos amb un nou finançament, hauria de sonar una ES-Alert per una imminent pluja de milions. Arribaran?
El calendari estreny el Govern de Pedro Sánchez, però no ofega si tens el control del botó electoral. I l’absència d’alternativa viable minimitza els danys d’haver perdut la majoria que el va investir. Junts ha trencat amb Sánchez al més pur estil convergent: abonant-se al ni . Ni sí, ni no. No es pot alinear amb el PP en contra de l’agenda verda, però tampoc abandonar els alcaldes de les nuclears catalanes. “L’abstenció en la demanda de pròrroga de la vida de les nuclears no és definitiva”, assegurava dijous l’alcaldessa de Vandellòs, Assumpció Castellví.
Sánchez iMonteroalCongrés
El Consell Fiscal podria ser un “Vietnam” per al PP, però prevaldrà l’oposició a Sánchez
Al PP esperen i desesperen. Els seus barons convoquen eleccions en estampida i, pendents de Vox, condicionen l’estratègia a mitjà termini d’Alberto Núñez Feijóo, si alguna vegada n’hi va haver. Mentrestant, entre judici i judici –del fiscal general al germà de Sánchez– el Govern es rebel·la contra l’agonia de la legislatura.
La vicepresidenta María Jesús Montero ha citat les comunitats al Consell de Política Fiscal i Financera ( CPFF) perquè necessita llançar el procés pressupostari i, de passada, trencar la unitat del relat del PP. Amb un eufemisme n’hi ha prou al final de l’ordre del dia: “Estat de la situació de la reforma del sistema de finançament autonòmic”. Els treballs tècnics amb les comunitats són inexistents des del gener, i Hisenda només negocia amb ERC i la Generalitat. Sense la intervenció catalana –malgrat el cost reputacional– no hi ha hagut mai actualització del sistema.
El Consell Fiscal podria ser un “Vietnam” per al PP, però prevaldrà l’oposició a Sánchez
La reunió podria ser “un Vietnam”, però popular: Marga Prohens vol rebre a les Balears tant com aporta, Andalusia reclama 4.000 milions –els mateixos que demanava el 2018 Montero quan era consellera–; Castella i Lleó, que es prengui en consideració l’envelliment de la població i l’extensió del territori; Madrid diu que el Govern central li “roba” mil milions cada any, i Múrcia ni es molesta a demanar, convençuda que no hi haurà reforma. No hi haurà trencadissa al PP perquè l’oposició a Sánchez preval per sobre dels interessos de les comunitats.
ERC va fer president Salvador Illa a canvi d’un finançament singular per a Catalunya. La definició de singularitat va mutant i les exigències inicials han quedat retallades, però no hi ha alternativa al pacte amb els republicans. Montero no podrà donar detalls al CPFF sobre el model “perquè no hi ha acord”, afirmen a la cúpula d’ERC. Una altra cosa és que, superada una crisi negociadora que va obligar a la intervenció d’Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, tant Hisenda com ERC i la Generalitat admeten que són al tram final. El gener és el límit.
Els treballs es mouen en dos plans. El Govern espanyol posaria damunt la taula recursos extra, més de 4.000 milions dels quals arribarien a Catalunya. La discussió sobre el model és una altra cosa. Acceptat que no s’aplicarà el concepte estricte d’ordinalitat, sinó variables mal·leables, es treballa en singularitats per resultats. Afegir la transferència de la recaptació de l’IVA- Pimes, si s’aplica en funció del domicili empresarial, beneficia Catalunya per sobre de la resta de comunitats. Són uns 2.700 milions.
Hisenda també ha anunciat la substitució del sistema de bestretes i liquidació (dos anys després) per un model en què les autonomies rebrien directament la recaptació fiscal. Això implicaria que la Generalitat hauria disposat el 2023 de 2.726 milions més en lloc de rebre’ls aquest any.
A ERC assumeixen les rebaixes en la negociació, però l’augment de recursos suposa un triomf. Que s’arribi a materialitzar al Congrés, amb la reforma de les lleis de finançament, pinta a miracle. El pacte per a la condonació del deute autonòmic del novembre del 2023 encara no s’ha aprovat al Consell de Ministres, i Junts no l’ha inclòs en la seva llista de vetos perquè no existeix. Què farà si hi ha pacte amb ERC sobre finançament? Ningú a Junts no fa plans a tan llarg termini.