Noboa s’inspira en el model Bukele en plena onada de violència a l’Equador
Internacional
El president afronta demà un referèndum per autoritzar bases dels EUA
Un grup de 300 de convictes van ser transferits a “la Cárcel del Encuentro”, com es veu a la foto publicada aXpel presidentNoboa
Matances a les presons, lluites entre clans mafiosos, una superpresó de l’estil salvadorenc, estadístiques de criminalitat que creixen i un referèndum per començar un procés de canvi de Constitució. La violència persisteix a l’ Equador, malgrat que el president equatorià, Daniel Noboa, va declarar la guerra al crim organitzat fa més d’un any, cosa que va implicar la militarització de les operacions contra les bandes de negocis il·lícits.
Els equatorians estan citats a les urnes demà per votar si es permet la instal·lació de bases militars dels Estats Units al seu territori. El Govern defensa la mesura com a imprescindible per reforçar la lluita armada contra el que Noboa defineix com a “grups terroristes”, molt en la línia de Trump, però a ningú no se li escapa que el moviment és bàsic en l’estratègia intervencionista dels EUA a Amèrica Llatina amb la prioritat del control del canal de Panamà.
La convocatòria electoral inclou tres preguntes de referèndum i una de consulta popular. Les tres primeres fan referència a les bases militars estrangeres, el finançament públic dels partits polítics (es pregunta si se’n retira o no) i la reducció del nombre d’assembleistes nacionals, de 151 a 73. En la consulta es demana als equatorians si estan d’acord a obrir un procés per redactar una nova Constitució que substitueixi la que es va aprovar el 2008 sota el primer mandat de l’esquerrà Rafael Correa.
Aquestes mesures permetrien al president actual ampliar el poder. Noboa va guanyar de manera sorprenent les eleccions del 2023 per a un mandat curt de només 18 mesos després de la caiguda del règim de Guillermo Lasso. Aleshores es va convertir en el president més jove de la història del país, amb 35 anys. El 2025 ha tornat a derrotar de manera molt ajustada la candidata correista Luisa González per continuar quatre anys més amb un projecte centrista i ambigu que preveu la desregulació de l’economia.
Daniel Noboa, que pertany a una de les famílies més influents del sector agropecuari, sempre ha defensat que la lluita contra la violència i la criminalitat passa per la creació d’ocupació juvenil i una altra mena de mesures socials, però quan va arribar al poder va començar una política de mà de ferro i repressió que va culminar amb la declaració de guerra el 2024, copiant models de líders d’ultradreta, com ara Nayib Bukele, president d’El Salvador.
Els equatorians també voten per donar més poders al cap d’Estat i començar una assemblea constituent
Malgrat els esforços, les xifres indiquen un augment de la criminalitat. El primer semestre del 2025, segons l’ Observatori Equatorià del Crim Organitzat ( OECO), hi va haver 4.619 homicidis intencionats al país, un 47% més que el 2024.
El cap de setmana uns incidents a la presó de Machala van acabar amb 31 morts i 34 ferits. Segons la versió oficial, per culpa d’enfrontaments de bandes criminals, però que sense donar explicacions convincents sobre per què van aparèixer 27 reus penjats dins de les cel·les. Només aquest any ja hi ha hagut tres matances en presons de Guayaquil, amb més de seixanta morts.
Les autoritats han atribuït la crisi de la presó de Machala a la imminència del trasllat de presos al centre penitenciari de màxima seguretat anomenat “la Cárcel del Encuentro”. De fet, durant aquesta setmana ja s’han transferit 300 convictes a la presó, que ha costat 430 milions d’euros, incloent-hi Jorge Glas, que va ser vicepresident amb Rafael Correa i condemnat després per corrupció.
Les imatges de submissió dels reus recorden les del tractament humiliant amb què el règim salvadorenc tracta els que ingressen al Cecot, una megapresó que és l’eix de la política de repressió de Bukele, que ha instal·lat un estat d’excepció permanent al país centreamericà.
“El problema és que amb Daniel Noboa s’ha instaurat una política d’eliminació sistemàtica dels presos”, denuncia Luis Córdova-Alarcón, politòleg i investigador de l’ Observatori Equatorià de Conflictes, entitat que ha publicat un informe en què constata les morts sense aclarir de 395 de convictes a la presó més gran i populosa, el penitenciari El Litoral, a Guayaquil.
Quito ha obert una nova superpresó de màxima seguretat després d’una matança amb 31 presos morts
Córdova-Alarcón es mostra pessimista sobre l’efectivitat de les polítiques de Noboa. I recorda que l’activitat del crim organitzat no és la principal causa dels homicidis a l’ Equador i que “hi ha més de 450.000 menors fora del sistema educatiu que poden ser fàcilment reclutats per les bandes”.
“Com es reduirà la violència, si cada vegada hi ha més armes a l’ Equador i no es fa res per impedir aquesta economia criminal?”, es pregunta Córdova-Alarcón. L’ Equador busca respostes i Noboa demana més poder per trobar-ne.