Plou, ha plogut i seguirà plovent durant hores a Hamburg, i quan no ho fa el cel continua pesant i gris. Només això, però, no justifica l’excel·lent acollida que ha tingut la presència catalana a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, “el place to be, el lloc on ser, perquè el que passa aquí importa al món”, en paraules del director general del Palau de la Música, Joan Oller, a tocar del riu, exposat al fred i la humitat ambientals.
El públic alemany no només ha respost amb entusiasme a aquest Focus Catalunya coorganitzat amb l’Institut Ramon Llull, sinó que s’ha emocionat amb el que ha vist, com van poder viure ja divendres els integrants de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona a la Plaza de l’emblemàtic edifici quan es va omplir per ballar sardanes guiades per la coreògrafa Anna Romaní. Quan s’animaven als llargs, n’hi havia que semblaven més aviat balladors de cancan, però la majoria d’alemanys prou feina tenien a seguir el ritme sense entrebancar-se, com l’Antonia i el Luka, que hi van anar perquè estudien català a la universitat.
Sardanes a la Plaza de l'Elbphilharmonie amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
La Cobla Sant Jordi va triomfar primer amb una ballada popular i l’endemà al gran auditori
Després, a la sala gran de l’auditori de l’Elbphilharmonie, conegut per l’espectacularitat de l’espai i per un so sec que permet sentir a la perfecció qualsevol matís de l’orquestra, l’OBC va presentar un programa alhora reivindicatiu de la catalanitat com interessant per al públic germànic, començant per una suite poc habitual d’Isaac Albéniz, The magic opal i, ja amb la soprano Núria Rial, una selecció de cançons de Frederic Mompou –orquestrades per Albert Guinovart– i Els ballaires dins un sac de Robert Gerhard que van emocionar el públic.
La segona part, més simfònica, després d’arrencar amb Prelude à l’aprés-midi d’un faune de Debussy, va sorprendre amb Pluja, peça encarregada per L’Auditori al compositor Miquel Oliu inspirada en un poema d’Antoni Clapés, amb molta dinàmica repartida entre els instruments, per acabar amb el gran crescendo orquestral del Bolero de Ravel que va entusiasmar, i que extraordinàriament va fer sortir a saludar el solista de percussió Marc Pino, que amb la caixa aguanta tota l’estructura. Les 2.100 persones que omplien l’auditori van esclatar en una llarga ovació.
Lee tambiénHamburg programa una setmana de música catalana
Tarta Relena a l'Elbphilharmonie
Una estona més tard, el públic, ara rejovenit i més alternatiu, va quedar bocabadat gràcies a les Tarta Relena, Helena Ros i Marta Torrella, amb la música que surt del cant coral i a cappella però amb electrònica i experimentació, com van demostrar ja obrint amb Amvrosías, amb la dupla palindròmica Odniramat/Tamarindo, parlant de l’augment de la temperatura del mar a partir de dades concretes a Galenismós o actualitzant a Beata viscera, una composició del segle XI.
A més de la tradició, el Cor de Cambra del Palau va posar en relleu la nova generació de compositors corals
Ahir, abans que sonés la música es va voler presentar la cultura catalana en una taula rodona en què alemanys com l’Erianni i en Klaus van aprendre d’on ve la tradició musical catalana, de la qual no sabien res fins que dimecres van anar a escoltar el concert de l’Hespèrion XXI de Jordi Savall i en van sortir encantats. Entre Oller, el director del Cor de Cambra del Palau, Xavier Puig, la directora de Creació de l’Institut Ramon Llull, Maria Lladó, i el periodista musical Albert Torrens, moderats per Vincent Dahm –tot en anglès, sense cap traducció–, van posar alguns fonaments per als dos centenars llargs de persones que els van escoltar, començant per la llengua i passant per la música coral, Pau Casals o la nova cançó i arribant a l’actualitat. I sí, també va sortir el nom de Rosalía.
La Cobla Sant Jordi interpreta 'La Santa Espina' a la sala gran de l'Elbphilharmonie d'Hamburg
Més tard, la sala gran es va tornar a omplir –feia setmanes que havien esgotat les entrades– per escoltar la Cobla Sant Jordi, amb un repertori entre l’evolució de la sardana i el concert, amb peces de Morera, Garreta, Toldrà, Lamote de Grignon, Pau Casals, Joan Albert Amargós o Xavier Pagès-Corella. El públic va descobrir les textures d’una música amb una sonoritat d’arrel, però exportable i més variada que no els sembla, i l’ovació va ser també clamorosa. Van voler acabar amb un bis, que no podia ser sinó La Santa Espina, pero el respectable en va demanar més, i van repetir amb més èxit si és possible Juny de Garreta.
‘Pluja’, l’encàrrec de L’Auditori al compositor Miquel Oliu, va ser rebuda amb sorpresa i emoció
Xavier Puig dirigint el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Ahir, la música catalana va acabar a l’Elbphilharmonie amb el concert del Cor de Cambra a la Kleiner Saal, en què es va posar en relleu el pes de la tradició amb peces emocionants com el Cant de la senyera o L’emigrant, però també de l’anomenada Generació C –compositors, corals, catalans i contemporanis– com Bernat Vivancos, Joan Magrané, Josep Vila, Carles Prat, Josep Ollé, i van deixar per al final un seguit d’adaptacions contemporànies del cançoner popular d’Anna Campmany –que, com Prat, és també cantant del cor–, el mateix director del cor, Xavier Puig, Arnau Tordera, Josep-Lluís Guzmán i Feliu Gasull, un final de festa animat amb un emocionant Cant de la senyera que hauria posat punt i final a l’actuació, però davant de la insistència van optar per tornar a interpretar Tota la gent de Rupit –versió Campmany– amb una altra gran ovació del mig miler llarg de persones que omplien la sala de gom a gom.
Avui, ja, el tancament, també tot venut, amb Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral, perquè la música catalana surt de Catalunya i arriba allà on vol.
