Quins músics catalans duríeu a un gran auditori alemany per sorprendre el públic? A l’Elbphilharmonie d’Hamburg feia temps que observaven la música que es produeix a Catalunya i van decidir organitzar un cicle temàtic, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull (IRL), amb una representació eclèctica i diversa de la música que s’hi fa avui, ja sigui antiga com simfònica, de cobla i coral d’èpoques diverses, fusions entre flamenc i jazz o cançó d’autor i pop amb textures electròniques. Als habitants de la ciutat la idea els deu haver agradat, perquè ja han esgotat les entrades de quatre dels set concerts.
El cicle comença aquest mateix dimecres amb l’actuació de Jordi Savall amb Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya interpretant el Llibre Vermell de Montserrat. Dijous, Marco Mezquida i Chicuelo, amb Paco de Mode a la percussió, presentaran Del alma, tercer lliurament de la seva trilogia entre el jazz i el flamenc.
Quatre de les set actuacions, com la de la Cobla Sant Jordi, ja han esgotat les entrades
Divendres, sessió doble amb el concert primer de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb un programa amb peces catalanes –de Frederic Mompou o Isaac Albéniz, una obra nova de Miquel Oliu (estrenada divendres passat a Barcelona)– i franceses –Claude Debussy i Maurice Ravel– sota la direcció de Ludovic Morlot i amb la soprano catalana Núria Rial. Més tard, a la sala petita, el duet Tarta Relena oferirà el directe del seu treball És pregunta.
Dissabte una altra sessió doble, actuació de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, amb compositors que passen de la música popular a la de concert com Enric Morera, Juli Garreta, Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon o Marc Timón, així com peces més contemporànies que enriqueixen el repertori de cobla com, a més de Garreta, Joaquim Serra, Joan Albert Amargós i Xavier Pagès-Corella. El Cor de Cambra del Palau de la Música protagonitzarà el segon concert del dia, amb un programa que vol conjugar el cançoner català amb peces de Lluís Millet, Amadeu Vives, Pau Casals i Enric Morera i el que han anomenat Generació C (compositors, corals, catalans i contemporanis): Bernat Vivancos, Josep Ollé, Joan Magrané, Josep Vila, Carles Prat i Anna Campmany, a més d’adaptacions de la pròpia Campmany, Arnau Tordera, Xavier Puig, Josep-Lluís Guzmán i Antich i Feliu Gasull.
Salvador Sobral i Sílvia Pérez Cruz, durant una actuación recent al Palau de la Música
El cicle es tancarà diumenge amb Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral, que presentaran el seu disc conjunt en el marc d’una gira que els propers dies els durà a Berlín, Dortmund, Colònia i Bremen.
Maria Lladó, directora de l’àrea de Creació de l’IRL, recorda que la relació entre l’Elbphilharmonie, L’Auditori i el Palau de la Música és habitual i ve de lluny, però a més els últims anys la música catalana desperta molt d’interés, “potser perquè hi ha més consciència sobre el valor de la tradició i alhora mira la contemporaneïtat, amb bons intèrprets i repertori d’ara i d’abans, gràcies també a una formació musical molt sòlida, i això fa potser vint anys no passava. En un llenguatge universal com la música, la competència és molt alta, però els nostres músics i institucions avui entren en les programacions estables dels circuits internacionals amb normalitat i, quan anem junts, el resultat es multiplica”.
L’OBC, de fet, comença un periple alemany que aquest dimecres els duu a Stuttgart i diumenge a Düsseldorf –amb el programa que va estrenar l’obra d’Oliu divendres a L’Auditori amb la violinista sud-coreana Bomsori Kim–, i la Cobla Sant Jordi té aviat dues dates a Mèxic amb Roger Mas, una a la Fira del Llibre de Guadalajara i l’altra a Ciutat de Mèxic. També les Tarta Relena seran a Guadalajara, però abans passaran per Milà i Brussel·les, i al gener emprenen gira pels Estats Units. També té dates internacionals el Cor de Cambra, que al desembre actua a Bèlgica i Països Baixos i al gener encadena tres dies consecutius amb la Missa solemnis de Beethoven –amb l’Orfeó, la LAPhil i Gustavo Dudamel–, per no parlar, esclar, de l’agenda de Jordi Savall, o, també, de Mezquida.


