Mario Draghi i Europa: el federalisme pragmàtic

Mario Draghi va dedicar el seu discurs d’acceptació del premi Princesa d’ Astúries 2025 de Cooperació Internacional al futur d’Europa. Segons el seu parer, les perspectives per a Europa no han estat mai tan difícils com avui. Havíem construït la nostra prosperitat sobre l’obertura i el multilateralisme i avui ens enfrontem al proteccionisme i a les accions unilaterals. Ens pensàvem que la diplomàcia podia ser la base de la nostra seguretat, però avui assistim al retorn del poder militar com a mitjà per afirmar els interessos propis. Havíem promès liderar la responsabilitat climàtica, però avui els altres es retiren i ens deixen suportar uns costos cada vegada més alts. El món que ens envolta ha canviat radicalment i Europa té dificultats per reaccionar. La seva governança no ha canviat des de fa molts anys. Avui la UE no està en condicions de respondre als nous reptes a què ens enfrontem.

Els nostres reptes han esdevingut cada vegada més complexos i requereixen una acció conjunta dels estats membres de la UE. Afecten àmbits com la defensa, la seguretat ener­gètica i les tecnologies avançades, que requereixen una escala continental i inversions compartides. I en alguns d’aquests àmbits, en particular la defensa i la política exterior, es necessita un grau de legitimitat democràtica més gran. Avui, la nostra confederació europea simplement no està en condicions de respondre a aquestes necessitats.

El futur d’Europa ha de ser un camí cap al federalisme, el seu objectiu fundacional. No es tracta d’un somni, sinó d’una necessitat. Tanmateix, per molt desitjable que sigui una veritable federació, requeriria unes condicions polítiques que avui no es donen. I els reptes a què ens enfrontem són massa urgents per esperar que es donin. Draghi pensa que l’únic camí possible és el d’un nou federalisme pragmàtic, basat en determinats àmbits clau, flexible i capaç de projectar-se i actuar al marge dels mecanismes més lents de l’actual procés de decisió de la Unió Europea.

Aquest nou federalisme es construiria a partir de “coalicions d’estats voluntaris” focalitzades entorn d’àmbits i interessos estratègics comuns, reconeixent que les diferents forces d’Europa no exigeixen que tots els països avancin al mateix rit- me. És una proposta que s’emmarca en vells debats sobre una Europa de “diferents ve­locitats” i que té encaix en les “coope­ra­cions reforçades” previstes als tractats comunitaris.

Draghi defensa una Europa que es negui a ser trepitjada, que actuï per orgull del que encara pot aconseguir

Un federalisme pragmàtic permetria als que tenen més ambicions actuar amb la rapidesa, l’amplitud i la intensitat d’altres potències mundials. Tots els estats membres de la UE que desitgessin adherir-s’hi podrien fer-ho, mentre que els que pro- ven de bloquejar el progrés ja no podrien frenar els altres. En resum, això oferiria una visió plena de confiança en Europa, una visió en què els ciutadans hi podrien creure. Una Europa en la qual els joves veurien el seu futur. Una Europa que es negui a ser trepitjada, que actuï no per por del declivi, sinó per orgull del que encara pot aconseguir.

Draghi va concloure el seu discurs d’ Astúries amb aquestes paraules: “Aquesta és la visió que hem de promoure si volem que Europa es renovi”.

L’última proposta de Draghi és valuosa, però topa amb obstacles importants. Els estats petits de la UE són molt reticents a renunciar al dret de veto. Els estats més grans es resisteixen a traspassar determinades competències clau, com la defensa. El procés de modificació dels tractats i l’adopció d’importants modificacions en el procés de presa de decisions comunitari podrien requerir molt de temps. Draghi ja ho està experimentat en la seva pròpia pell.

Lee también

A la recerca de la dignitat perduda

Treva i Pau

Un any després de la presentació del seu famós informe sobre el futur econòmic d’Europa (setembre del 2024), Mario Draghi va prendre la paraula a Brussel·les davant la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va criticar la “inèrcia” d’un sistema basat en “buròcrates” i va advocar per una desregulació més ràpida. Va demanar d’accelerar el procés d’implementació de les propostes del seu informe, després de verificar que només se n’havien aplicat el 14% en un any.

L’informe Draghi defineix tres prio­ritats per a Europa: recuperar el retard en matèria d’innovació en tecnologies capdavanteres, traçar un camí cap a la descarbonització que doni suport al creixement i reforçar la seguretat econòmica. Si la UE ja s’hagués dotat d’un federalisme pragmàtic, probablement la implementació d’aquestes prioritats estaria avui molt més avançada.

Els governs dels estats membres que percebin el que està en joc per al seu país no es poden permetre la inacció. Les institucions europees estan perdent el seu prestigi perquè els europeus les perceben impotents. Són els governs els que tenen la legitimitat democràtica necessària per prendre iniciatives conjuntes amb altres governs i engegar projectes conjunts sense esperar la resta. De les tres prioritats esmentades, potser la més accessible és la primera, atesa la fàcil connexió entre la recerca, a escala plurinacional, i la innovació, seguida de la seguretat i la defensa. La responsabilitat és dels governs, i no la poden eludir.

Treva i Pau, format per Jordi Alberich, Eugeni Bregolat, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carlos Losada, Josep Lluís Oller, Alfredo Pastor, Xavier Pomés i Víctor Pou.