No tinc memòria de quan va morir Franco. L’anunci de la seva mort amb aquell Arias Navarro fent el petarrell és d’aquells moments que queden gravats en les històries personals. Aquest “què feia vostè quan va morir Franco?” Se suma a d’altres com “què feia vostè l’11-S?” O “què feia vostè quan l’home va trepitjar la Lluna?”. És a dir, una data per recordar, per bé o per mal. Quan va morir Franco m’aventuro a pensar que dormia al bressol o plorava perquè ningú no em feia cas. El televisor i els transistors van acaparar tota l’atenció aquell 20 de novembre del 1975. Qui també era als llimbs, perquè ni tan sols se somiava amb ella, era la IA. I tot i així, sap més del franquisme que els mateixos franquistes, que no deuen haver seguit de moment l’exemple d’Israel per intentar modelar les seves respostes.
En un tête-à-tête sempre fred i cordial, li pregunto què sap de Franco. Més enllà de les dades biogràfiques, de seguida indica: “Va liderar el cop d’ Estat del juliol del 1936 contra el govern de la Segona República. El cop va derivar en guerra civil quan no va triomfar immediatament. Va unificar les forces revoltades com a Generalísimo. Va rebre suport de l’ Alemanya nazi i la Itàlia feixista”. Una vegada guanyada la guerra, la IA continua llistant: “Va establir un règim autoritari de partit únic ( FET i de les JONS). Repressió política sistemàtica: execucions, camps de concentració, exili. Autarquia econòmica inicial que va mantenir Espanya en pobresa i aïllament. Relacionat amb les potències de l’ Eix, encara que va mantenir certa neutralitat en la Segona Guerra Mundial. Posterior obertura econòmica amb els tecnòcrates de l’Opus Dei des del 1959. Va permetre bases dels Estats Units a canvi de suport internacional. Va morir el 1975, iniciant-se la transició democràtica. La seva figura continua generant profunda divisió en la societat espanyola”.
Lee tambiénSanta Rosalia i la mort d'Ofèlia
La poso a prova. Per què genera divisió si es va rebel·lar i va ser un dictador? “En essència, encarna la victòria d’una Espanya sobre l’altra després de la Guerra Civil. Aquesta divisió original no es va guarir mai completament, perquè la transició a la democràcia va prioritzar l’oblit (“pacte de l’oblit”) per no reobrir ferides i els polítics actuals encara utilitzen la seva figura com a arma per criticar el rival”. Llavors? “Mentre no hi hagi un consens nacional sobre la condemna unànime de la dictadura (com sí que existeix en altres països amb passat feixista), la figura de Franco continuarà sent un camp de batalla ideològic”, respon. Poètica, finalitza recitant Miguel Hernández: “Perquè la guerra acabi alguna vegada, començo”. 50 anys després, sembla que no hi ha manera de començar del tot.
