Tres 'gallines' en vinagre, i no una, diuen al PP

“Els importa tres polles en vinagre”, diu queixós de ses senyories el president del Senat, Pedro Rollán (PP), després del seu intent de fer-les callar i sense adonar-se que el micro està obert.

Tres gallines, i no una. L’expressió queda estranya tan quantificada. A les xarxes hi ha qui s'afanya a remarcar que és una exclamació granadina. Però el cert és que es diu arreu, i que si es diu és en singular. Això és, una, i no tres. La RAE (però no el DIEC) recull l’expressió al diccionari: “una polla, o y una polla: exprs. Malson. U. Para negar enfáticamente lo que se ha dicho”. No la pluralitza. Tampoc la posa en conserva.

Caldrà recórrer a eines més sofisticades. Una cerca a X, paradís dels odiadors i enciclopèdia de tot el que malsona, hauria de resoldre el dubte. Res de res: des de la seva creació el 21 de març del 2006 fins A. R. (Abans de Rollán) només hi consten 89 tuits en castellà que n'avinagren tres. En català, pitjor: només un comentari n’escabetxa tres.

Així que cal pensar què impulsa el president del Senat a dir-ho d’aquella manera per completar la trinitat genital que un cop, fa molt, va començar a forjar el PP amb Federico Trillo amb el seu popularitzat “manda huevos” i que va marcar el camí als “coñazo” d’Aznar al Parlament Europeu i de Rajoy confessant a Javier Arenas el que pensava de les desfilades militars.

Han calgut gairebé trenta anys per completar el triangle, però tots sabíem que on n’hi ha dos n’hi ha tres i que tard o d’hora cauria. Però per què el tres amb un expressió ja existent? O per què no són quatre? O cinc? O sis?

1. El seu grau d’emprenyamenta és superlatiu i el primer nombre que suggereix una quantitat exagerada és tres. No cal anar més enllà i recórrer al quatre per buscar un sinònim de massa o de molt. És la mateixa raó per la qual hem passat de buscar-li cinc peus al gat a buscar-li’n tres.

2. Dota d'un to més explosiu una frase que tota sola ja ho és. Tres és monosil·làbic, es diu ràpid i esclata al paladar, malgrat que el vinagre al final de la frase alenteixi i agregi el ritme.

3. Per contaminació o influx d’altres expressions. “Me importa tres pitos”, “me importa tres pimientos” o “me importa tres narices” són molt més habituals en castellà.

4. Influx també pel fet que tres és un nombre estereotípic, culturalment interioritzat i multipresent. Ens passem tres pobles, no veiem tres en un burro, no encertem ni a la de tres, ho fem cada dos per tres o en un tres i no res, tres vegades ha condemnat l’Audiència Nacional el PP per corrupció per la Gürtel.

En tot cas, per al tuitaire tant se val que s’escabetxin tres o una. En l’expressió de Rollán hi constaten que el Senat, com a “pessebre inútil” (@javidegali) i espai buit de sentit, està ple de polítics als que els importa poc el que fan. I constaten també que a la Cambra Alta és on els partits envien a tots aquells que cal agrair-los els serveis prestats. Vaja, que tres i dos són cinc, i que al cap i a la fi, Rollán només ha posat número a una evidència: que és urgent una reforma del Senat que el doti de funcions reals. I res de canvis d’estar per casa si no volen ses senyories que l’eliminin i llavors sí, les facin callar.