El tracte de Donald Trump cap als mitjans s’ha tornat polaritzat i hostil. És el president que ha ofert més rodes de premsa en un despatx oval convertit en plató televisiu en directe i obert al món.
Trump és una fàbrica de comunicació. Ha retirat passis de premsa a un periodista de la CNN, ha desqualificat reporters de The New York Times o de The Washington Post i ha recriminat a periodistes per haver formulat preguntes inesperades i incòmodes.
La llibertat d’expressió existeix i està protegida constitucionalment, però el seu exercici està qüestionat per un president que rebutja qualsevol discrepància.
Trump va recriminar dimarts a la periodista d’ABC News Mary Bruce, que va preguntar davant el príncep saudita de visita a Washington si tenia alguna cosa a veure amb l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita a Istanbul el 2 d’octubre del 2018. Khashoggi va acudir al consolat per obtenir documents per casar-se amb la seva promesa, que es va esperar a l’entrada de l’edifici. Un equip d’agents saudites el va assassinar i el va desmembrar amb una serra suposadament per no deixar rastre.
Donald Trump ha establert una relació polaritzada i hostil amb els mitjans
El règim saudita ho va negar, però finalment va reconèixer que va ser un “operatiu descontrolat”. Khashoggi publicava cròniques a The Washington Post. Trump va respondre a la pregunta de la periodista dient que eren notícies falses per defensar el príncep saudita i va afirmar que ell no en sabia res, de l’assassinat. Va dir de Khashoggi que “a molta gent no li queia bé aquell senyor... Tant si t’agradava com si no, són coses que passen”. Més preguntes i a una altra cosa. Quan la política és converteix en un negoci, els detalls com els de l’assassinat d’un periodista no importen.
Aquella frase de la portaveu de la Casa Blanca el dia de la inauguració de la primera legislatura de Trump el 2017 ressona amb més potència avui a Washington: “La realitat alternativa” s’aplica quan els fets no coincideixen amb el discurs oficial. És a dir, la mentida se sobreposa a la veritat.
No hi ha mans innocents en la política, però quan les evidències contradiuen els discursos cal canviar els discursos. La frase atribuïda a Perón de “per als amics, el perdó, per als enemics, la llei”, està perillosament instal·lada en moltes democràcies liberals que tenien els Estats Units com a referent solvent.
