Un mur i les ruïnes d’un poble libanès taquen el paisatge muntanyós de les urbanitzacions de Metula. Davant dels xalets amb teulada de dos vessants s’hi estén el mur fronterer construït pels israelians i les poblacions arrasades en l’última guerra contra Hizbul·lah, segellada per un alto el foc fa just un any. Una treva trencada pràcticament cada dia per l’aviació i els drons de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), que amenacen amb una nova escalada.
“He vingut per recordar el que va passar”, assegura a Metula un veterà israelià, que oculta el seu nom. Com a soldat, va estar destinat al Líban durant l’ocupació del sud del país, que es va allargar des del 1982 fins a l’any 2000. També va lluitar en la invasió de la tardor passada, on va perdre diversos companys, explica, abans de marxar, incòmode, per la presència de periodistes.
L’últim d’aquests bombardejos va tenir lloc dimarts a la nit al camp de refugiats palestins a Sidó, a tan sols mitja hora amb cotxe de Beirut. Un total de 14 persones van morir en l’atac, el més mortal dels últims mesos. L’objectiu va ser un aparcament civil, en què, segons el comunicat de l’ exèrcit israelià, hi havia un complex d’entrenament afiliat a Hamàs. El grup armat compta amb una presència reduïda al Líban, on el seu aliat, Hizbul·lah, controla part del territori.
Les forces israelianes llancen tres atacs en diferents punts de la franja de Gaza i maten 19 persones
El pacte acordat entre la milícia xiïta libanesa i Israel el 26 de novembre del 2024 estipulava la retirada de les tropes hebrees, així com el desarmament de Hizbul·lah. Un any després, el Govern de Benjamin Netanyahu acusa el grup d’estar rearmant-se a la frontera, i ha intensificat els atacs contra la seva infraestructura a tot el país.
Tant Washington com Tel-Aviv han pressionat l’Executiu libanès i el seu feble exèrcit perquè requisi tot l’armament de Hizbul·lah, que fins a la campanya militar de l’any passat era la milícia amb més potència armamentística de la regió. El lideratge del Partit de Déu s’ha negat a lliurar els seus míssils, sota l’argument que són els únics que poden protegir el país de l’amenaça d’Israel.
Segons fonts diplomàtiques libaneses, l’enviat dels Estats Units per a l’ Orient Mitjà ha mantingut aquesta setmana una reunió a porta tancada amb el comandant en cap de l’ exèrcit libanès, el general Rodolphe Haykal, en què va insistir en la necessitat de “restablir l’autoritat de l’ Estat” al sud.
El Govern de Netanhayu desplega una febril activitat militar més enllà de Gaza
El general, que lidera un cos armat debilitat per la crisi econòmica i per la falta de recursos, va transmetre a la delegació nord-americana que qualsevol iniciativa requereix garanties de seguretat i la fi dels atacs israelians, una condició que Washington encara no ha aconseguit assegurar sobre el terreny.
En paral·lel a la pressió militar, la tensió diplomàtica també ha augmentat durant els últims dies. El president libanès, Joseph Aun, va ordenar aquest dissabte al ministre d’Exteriors que preparés una denúncia formal contra Israel per la construcció d’un nou mur dins de territori del Líban.
La missió de pau de l’ONU desplegada a la frontera, la Finul, va confirmar divendres que l’exèrcit israelià havia aixecat una estructura al sud-oest de Yarun que travessa la línia fronterera i deixa més de 4.000 metres quadrats de territori libanès inaccessibles per a la seva població.
Almenys 14 persones moren en un atac israelià a Sidó, el més mortal dels últims mesos al Líban
El comandament dels cascos blaus va recordar que aquesta obra vulnera la resolució del Consell de Seguretat que va posar fi a la guerra entre Israel i Hizbul·lah, i a més viola la sobirania i integritat territorial del Líban. Israel afirma que el mur, que va començar a construir el 2022, forma part d’un pla més ampli per reforçar la frontera nord i nega haver traspassat la Línia Blava, el límit supervisat per l’ONU.
Els ciutadans del nord d’Israel, on més de 90.000 van ser evacuats durant els gairebé dos anys de conflicte amb Hizbul·lah, temen haver de marxar de nou. “ Sentim la tensió a la frontera. Veiem les notícies. De vegades l’exèrcit bombardeja. No estem tranquils”, diu Zaki, agent immobiliari a Kyriat Schmona, que va tornar fa uns mesos a casa seva, situada a pocs quilòmetres de la frontera libanesa.
Va passar més d’un any amb la família en un hotel de Jerusalem, on va néixer el seu segon fill. Dona suport a Israel en una nova ofensiva contra el Líban: “ Vam començar una cosa i no la v am acabar (...) Hizbul·lah encara no ha abaixat la bandera blanca”, admet.
Beirut presentaràuna denúncia formal contra Israel per haver aixecat un mur que travessa la Línia Blava
L’alto el foc al Líban no és l’únic que trontolla. El Govern israelià ha desplegat els últims dies una febril activitat militar més enllà de Gaza, on, malgrat que ocupa el centre de l’atenció internacional, manté els atacs, en què de vegades moren civils que es troben al costat de la zona groga que divideix l’àrea controlada per l’exèrcit israelià.
En les últimes hores, almenys 19 palestins han perdut la vida com a resultat dels atacs israelians, segons va informar la Defensa Civil local, al barri de Zeitun de la ciutat de Gaza, a Khan Iunis (al sud de la franja) i a Xujaia.
Segons un comunicat de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), ahir diversos homes armats van disparar contra la zona on operen soldats israelians a Khan Iunis, un moviment que va constituir, segons l’exèrcit, una violació de l’acord d’alto el foc. No es van reportar ferits entre les tropes israelianes. En resposta, les FDI van començar a atacar objectius vinculats a Hamàs a tota la franja i van assegurar que les seves tropes continuaran desplegades a la regió per neutralitzar qualsevol amenaça immediata.
