La Comissió Europea va donar ahir el vistiplau al pla de crear un espai de lliure mobilitat militar pel bloc comunitari de cara al 2027 perquè els països de la Unió Europea (UE) estiguin més ben preparats davant la possibilitat d’un atac exterior. El que planteja l’ Executiu comunitari, tal com s’ha aprovat al Col·legi de Comissaris, és una veritable zona Schengen per a les forces armades dels socis comunitaris.
Brussel·les vol unificar les normatives perquè els permisos que autoritzen els exèrcits a travessar la frontera d’un altre país europeu no triguin més de tres dies en temps de pau –sis hores en moments crítics–, i també dur a terme una inversió massiva per reforçar infraestructures crítiques com ara ponts, carreteres o túnels perquè les tropes no es trobin obstacles en un moment de necessitat.
“La infanteria guanya batalles, la logística guanya la guerra”, va dir el comissari de Defensa, Andrius Kubilius, citant el famós general nord-americà John Pershing, que va comandar forces de l’exèrcit nord-americà a Europa durant la Primera Guerra Mundial. El que pretén l’ Executiu comunitari –sempre que els estats membres i el Parlament Europeu ho permetin– és introduir les primeres normes harmonitzades dins l’àmbit de la UE en matèria de mobilitat militar. És a dir, que hi hagi procediments clars per als moviments militars transfronterers, perquè les formalitats i els tràmits de les duanes se simplifiquin i que en un màxim de tres dies la paperassa perquè un exèrcit es desplaci a un altre país comunitari en cas de necessitat estigui resolta. Aquest procediment avui pot trigar fins a 45 dies.
“La infanteria guanya batalles, la logística guanya la guerra”, diu el comissari de Defensa, Andrius Kubilius
Per això també vol crear un sol formulari per a tots els Vint-i-set països membres de la UE. És a dir, un marc regulador unificat que faciliti el transport d’equips, mercaderies i personal amb finalitats militars o de protecció civil a tot Europa. Actualment, cadascun dels països comunitaris té les seves pròpies regles i requeriments, cosa que fa molt complex el moviment de les tropes entre diferents països.
A més, s’estableix un marc d’emergència que s’activarà davant la necessitat de moviments massius urgents de tropes i equips. En aquest marc, els estats membres simplement “notificaran els seus moviments transfronterers i no es requeriran més procediments de permís”, i en conseqüència el termini de tres dies es reduirà a sis hores, segons indiquen fonts comunitàries. Els tècnics subratllen que no forçaran pas els estats membres a donar accés al seu territori, sinó que només els forçaran a autoritzar-ho amb molta més rapidesa.
En el fons, el que està fent la Comissió Europea és adaptar l’esperit del segon mandat d’ Ursula von der Leyen, centrat a reduir la burocràcia per augmentar la competitivitat de les empreses europees, a les necessitats de rearmament del continent i a l’alarma que han generat les informacions d’alguns serveis d’intel·ligència comunitaris, que alerten que Rússia podria estar preparant-se per atacar un país de la UE en els pròxims anys.
El document preveu 100.000 milions en inversions en infraestructures de possible ús militar
El document també estableix plans per crear aquest espai amb una xarxa de rutes terrestres, aèries i marítimes per desplaçar tropes i equips ràpidament per tot Europa. És a dir, que els exèrcits i els tancs d’un país puguin moure’s amb facilitat d’un Estat a un altre en cas d’amenaça, en uns plans elaborats en estreta coordinació amb l’OTAN. En total, planteja 500 projectes prioritaris i inversions específiques per eliminar els colls d’ampolla que hi pugui haver al llarg dels corredors prioritaris. La Comissió calcula que caldran 100.000 milions d’euros, dels quals 17.000 milions haurien de sortir del pròxim pressupost comunitari.
“Invertir en infraestructura és crucial. Si un pont no pot aguantar un tanc de seixanta tones, tenim un problema. Si una autopista és massa curta per a un avió de càrrega, no podem reproveir les nostres tropes”, va resumir l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas. L’ ex primera ministra estoniana, en cerca i captura per Moscou, va recordar el recent atac a la via fèrria polonesa que connecta amb Ucraïna, ja que “subratlla el risc sense precedents per a les infraestructures de transport europees”.
