Polònia deixa Rússia sense consolat pel sabotatge

El sabotatge ferroviari que Polònia va patir el cap de setmana passat en la ruta que connecta amb Ucraïna amenaça de marcar un punt d’inflexió en les relacions entre Varsòvia i Moscou.

El Govern polonès té clar que, darrere d’aquell atac, hi ha la mà del Kremlin –dimarts es va saber que els presumptes autors materials eren dos ucraïnesos al servei de la intel·ligència russa–, i ja parla d’“un acte de terrorisme d’ Estat”. Aquest és el terme que va fer servir ahir en compareixença parlamentària el ministre d’Exteriors, Radoslaw Sikorski, que va anunciar el tancament del consolat de Rússia a Gdnask com a represàlia.

El càstig no és menor, ja que aquest era l’últim consolat que el Kremlin mantenia a Polònia. Al juliol, les autoritats van ordenar el tancament del consolat de Cracòvia després d’un atac incendiari contra un centre comercial a Varsòvia atribuït a Moscou, i l’any passat es va clausurar l’oficina consular de Poznan en resposta a diversos actes de sabotatge associats als serveis secrets russos.

El que no es tancarà de moment, va aclarir Sikorski, és l’ambaixada de Rússia a Varsòvia, ja que Polònia “no planeja trencar les relacions diplomàtiques” amb Moscou. Això sí, el ministre va anticipar que el Govern adoptarà els pròxims dies altres mesures que van més enllà del tancament consular. “Respondrem no només per la via diplomàtica”, va dir Sikorski, que va instar els seus socis a la Unió Europea “a impedir que els russos es beneficiïn dels avantatges dels països Schengen”.

La compareixença de Sikorski va ser l’endemà que el primer ministre polonès, Donald Tusk, informés el Parlament dels detalls del sabotatge ferroviari. Segons el relat del dirigent, els dos presumptes autors materials de l’atac eren vells col·laboradors dels serveis russos, i van entrar a Polònia aquesta mateixa tardor des de Bielorússia, país on van tornar després de l’atemptat a través del pas fronterer de Terespol. “El seu objectiu era provocar una catàstrofe en el trànsit ferroviari”, va dir Tusk, que va definir l’incident com “la situació més greu, respecte a la seguretat de l’ Estat, des del començament de la invasió a gran escala d’ Ucraïna”. La preocupació és tal que el Ministeri de Defensa polonès va anunciar ahir que desplegarà 10.000 soldats per protegir infraestructures crítiques.

La línia sabotejada és la que cobreix el trajecte Varsòvia- Lublin, per on circulen els trens amb subministraments per a Ucraïna. L’atac, dut a terme amb explosius, va destruir un tram de la via a l’altura de Mika, a uns 100 quilòmetres al sud-est de la capital. No hi va haver ferits, ja que les autoritats van ser alertades dels danys a la via per un maquinista i de seguida van paralitzar el trànsit.

L’atac s’inscriu en la campanya de desestabilització que Polònia pateix des del 2022, quan Rússia va iniciar la seva gran ofensiva a Ucraïna. El país és el centre neuràlgic de l’ajuda occidental a Kíiv, així com un dels aliats més fiables del Govern de Volodímir Zelenski a Europa, i pateix les conseqüències en forma de sabotatges, ciberatacs i altres accions de guerra híbrida. Els últims tres anys, les autoritats poloneses han detingut 55 persones per aquesta mena d’accions.

Per Varsòvia, no hi ha dubte que Rússia és darrere d’aquestes operacions. És més, diumenge passat, el cap de l’ Estat Major polonès, el general Wieslaw Kukula, va declarar que s’estan intentant “generar condicions favorables” per a una guerra oberta. De fet, al setembre ja es va estar a prop d’un xoc directe amb la incursió d’una vintena de drons russos a l’espai aeri de Polònia, cosa que va activar la resposta de l’OTAN.

Tot i això, el Kremlin sempre ha defugit les acusacions de Varsòvia. La seva resposta habitual consisteix a rentar-se’n les mans i acusar l’ Executiu polonès de russofòbia. És el que ha fet en aquesta última crisi, en què Moscou ha negat tota responsabilitat.

Ahir, quan se li va preguntar sobre el tancament del consolat de Gdnask, el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va reconèixer que les relacions amb Polònia “s’han deteriorat completament”, però va insistir a culpar Varsòvia de la crisi. “Només cal expressar la nostra pena. Això no té res a veure amb el sentit comú”, va dir Peskov referint-se a la reacció polonesa. Poc després, el Kremlin, per mitjà del seu ministeri d’Exteriors, va comunicar que reduirà la presència diplomàtica i consular de Polònia al país en resposta al càstig imposat pel Govern de Tusk.