Brussel·les continua amb els seus esforços per alleugerir la burocràcia de les empreses europees, i aquesta vegada apunta al món digital. Com havia anticipat, la Comissió Europea va aprovar ahir un paquet de mesures anomenat òmnibus digital amb què pretén simplificar i flexibilitzar una sèrie de regulacions tecnològiques. Brussel·les reitera que l’objectiu és reforçar la competitivitat de les empreses europees, però hi ha qui tem que sigui una catifa vermella perquè les grans companyies tecnològiques mundials –incloent-hi els gegants californians– vegin alleugerits els seus requisits per operar a la UE en matèria d’ intel·ligència artificial (IA).
El paquet arriba en un moment complicat de grans pressions de les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley i del president dels EUA, Donald Trump, que han criticat amb força les normatives europees, que creuen que posen massa obstacles per fer negocis. També després que Europa ja hagi cedit davant les empreses i hagi rebaixat les exigències mediambientals, en el primer d’aquests paquets òmnibus que ja ha estat recentment adoptat al Parlament Europeu.
Els tècnics calculen un estalvi de 5.000 milions d’euros fins al 2029 per a les empreses europees
Un dels punts més crítics d’aquest nou marc digital –que encara ha de rebre la llum verda dels països europeus i de l’ Eurocambra– és que la CE proposa d’endarrerir l’entrada en vigor d’una sèrie de normes més estrictes de la UE sobre l’ús de la IA en àmbits considerats “d’alt risc” per garantir que la seva introducció al mercat no vulneri els drets fonamentals o posi en risc vides humanes. La nova normativa havia d’entrar en vigor l’agost del 2026, i ara hi entrarà el desembre del 2027.
Entre aquests àmbits d’alt risc, per exemple, hi hauria quan aquesta tecnologia d’IA es fa servir per a la identificació biomètrica, les aplicacions de trànsit, el subministrament de serveis públics, les sol·licituds d’ ocupació i els exàmens, els serveis sanitaris, la solvència creditícia i l’aplicació de la llei. Els proveïdors de sistemes ara estaven obligats a marcar els seus resultats com a contingut generat per intel·ligència artificial, una mesura destinada a lluitar contra les imatges i vídeos falsos (els famosos deepfakes ) i la desinformació. Ara, les empreses disposen de més temps per haver de fer-ho.
Tot i això, contràriament al que apuntaven alguns esborranys, el text final no posposa finalment les multes als models d’intel·ligència artificial generativa com ChatGPT (d’OpenAI) o Gemini (de Google) que incompleixin els requisits de transparència. Per exemple, avisar els consumidors si el contingut ha estat realitzat per una màquina.
D’acord amb els càlculs comunitaris, aquestes normes implicaran un estalvi de 5.000 milions d’euros per a les empreses comunitàries d’aquí al 2029. L’estalvi més important serà en protecció de dades i ciberseguretat. “Hem escoltat les empreses, també els consumidors i ciutadans, i el que oferim és un enorme exercici d’estalvi de costos per a les companyies”, asseguren fonts comunitàries.
“Volem deixar clar que la simplificació no vol dir rebaixar les nostres salvaguardes. Ens mantenim fermament del costat dels nostres alts estàndards en matèria de privacitat, justícia i seguretat”, es va defensar la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, en la roda de premsa de presentació. Segons la Comissió Europea, amb aquest paquet, les empreses europees, des de les grans fàbriques fins a les més petites startups emergents, hauran de dedicar menys temps a tasques administratives per complir les normatives i més temps a innovar i créixer”.
Brussel·les insisteix que “promou els més alts estàndards europeus en matèria de drets fonamentals, protecció de dades, seguretat i equitat”, però l’esquerra europea ja ha anunciat el rebuig d’unes mesures que consideren una capitulació davant Trump i les big tech nord-americans. També Alemanya està empenyent per relaxar el reglament d’IA, vigent des de l’any passat i de plena aplicació a l’agost del 2027.
A més, alguns experts desconfien dels efectes d’aquesta normativa per reduir l’enorme bretxa que separa les empreses dels Estats Units i les europees en matèria d’IA. Segons l’investigador del think tank Bruegel Mario Mariniello, al final, els principals beneficiats d’aquesta decisió comunitària poden ser les grans companyies tecnològiques dels Estats Units, que ja parteixen amb un gran avantatge a Europa.
“Malgrat que millori el rendiment de les empreses europees, la distància amb els EUA pot augmentar”, adverteix a aquest diari. La regulació és només un dels factors que afecten la bretxa de competitivitat amb els EUA, juntament amb l’accés al finançament, la falta d’un mercat unificat o la dificultat de contractar talent. “Les empreses europees podran ser més productives, però això no vol dir que siguin més competitives, perquè les dels Estats Units tindran encara més bones condicions”, resumeix.
