El 2026 farà 15 anys de la victòria de Xavier Trias a les eleccions municipals que van donar l’alcaldia a CiU. No va ser només un canvi d’era després de tres dècades de governs socialistes a la ciutat, també van marcar el començament d’una nova època d’alambinada aritmètica política, amb un ple més atomitzat i nous partits que van trencar l’statu quo instal·lat a Sant Jaume. El resultat és un Ajuntament a què li costa més d’avançar. Ho veiem aquests dies, una vegada més, amb la negociació dels pressupostos del 2026. El PSC té 15 vots garantits (els seus 10 i cinc d’Esquerra), però ha d’arribar a 21 i per això només pot comptar amb BComú. El partit que ara lidera Janet Sanz prefereix allargar el diàleg, però el govern municipal té pressa: la decisió final, persevera, s’ha de prendre demà divendres.
Ahir es va celebrar una fugaç comissió extraordinària d’ Economia per resoldre les prop de 600 al·legacions a la proposta de comptes presentada en públic el 9 d’octubre. Es va complir el guió clàssic d’aquesta mena de conclaves, amb l’oposició acusant el govern d’ esquivar el consens i amb el gabinet de l’alcalde allargant la mà i brandant un pressupost que se centra en les necessitats reals de la ciutadania. Aquí, en el fons, el que era sobre la taula és com Jaume Collboni podrà donar sortida als números del pròxim exercici, el tercer pressupost al comptador del seu primer mandat municipal.
“A la resposta que hem rebut li falta concreció i valentia; falta temps”, sosté la regidora Tarafa de BComú
El 2025 va tocar prorrogar els comptes del 2024, i per als del 2024 va haver de recórrer a la qüestió de confiança, una eina prevista a la llei orgànica del Règim Electoral General per la qual l’oposició disposa de 30 dies per trobar un candidat a l’alcaldia. Si no troben l’aspirant, comptes aprovats, a més del desgast polític del regidor vigent. Aquest és el trumfo que guarden els socialistes, ja que saben que en vigílies electorals, això és, de cara al pressupost del 2027, no es pot fer servir la qüestió de confiança (tocarà una altra pròrroga, ja ho avancem). L’altra sortida és pactar amb els comuns. El tinent d’alcalde d’ Economia, Jordi Valls, ho va dir ahir molt clarament: “La ciutat no pot esperar certs tempos, i com que no pot esperar, tirem endavant”.
Es referia al seu desig de liquidar el tema, a tot estirar, demà, quan se celebra el ple del novembre, anticipat perquè la setmana que ve mig Ajuntament se’n va a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. El regidor socialista responia, d’aquesta manera, a les paraules de la portaveu de BComú Gemma Tarafa, que va demanar més temps per continuar negociant: “Vostè vol pressupostos, senyor Valls? Sap bé les propostes i avui dia a la resposta que hem rebut li falta molta concreció i valentia per concretar i aterrar les propostes”, va dir.
Hores abans, al matí, Janet Sanz va sol·licitar als micròfons de Catalunya Ràdio la implicació personal de Collboni, mentre que un portaveu municipal va dir poc després que la voluntat d’acord “es manté fins a l’últim minut”, tot i que també va assenyalar que el termini venç divendres, concretament, a les 9.59 hores, un minut abans que comenci el ple municipal. “L’interès de la ciutat no es pot supeditar a altres interessos”, va concloure.
El que separa aquestes dues parts no és irrellevant. Entre altres coses, els comuns reclamen que es recuperi el pla d’eixos verds, és a dir, pacificar Sants-Creu Coberta i el passeig de Maragall, i acabar l’obra de Consell de Cent fins a Glòries. També volen frenar la promoció turística de Barcelona i muscular la política pública per fer front al sensellarisme. En totes aquestes qüestions hi ha diferències molt importants que Valls va resumir amb subtilesa: “Valents sí, però responsables també”. Es referia, entre altres coses, als processos judicials oberts contra el projecte de superilla.
Així doncs, al plenari de demà poden passar tres coses: acord, abstenció (menys dolós i BComú sense coincidències amb la dreta) o vot en contra i que comenci la campanya electoral.