Canvi de focus mediàtic. Després del judici del fiscal general de l’ Estat, el Govern espanyol ha decidit canviar l’agenda que tan bé controla. Ara toca parlar d’economia i deixar en un segon pla l’aclaparadora actualitat judicial. Va prometre, i aquesta vegada ho complirà, que presentaria els pressupostos generals de l’ Estat al Parlament abans de final d’any, encara que no s’aprovin.
Després de tres anys sense retre comptes, compleix amb el mandat constitucional encara que sigui fora de termini. Seran uns pressupostos fuls . Més enfocats cap al context electoral que s’obre en determinades autonomies com Extremadura, Andalusia, València, etcètera. Per tant, seran uns pressupostos expansius, plens de promeses i regalies a la recerca del vot perdut.
Que l’Executiu no pugui aprovarels pressupostos li treu legitimitat
El seu valor, per tant, com a document de debat de política econòmica, és mínim. Tot i això, electoralment seran molt útils per a Pedro Sánchez. L’economia va bé, s’acaba de revisar a l’alça el creixement del PIB, que acabarà el present exercici aproximadament en el 3%.
La immigració massiva està fent miracles en les xifres de conjuntura, malgrat que els problemes estructurals no només no milloren, sinó que s’agreugen, com és el cas de l’habitatge, les pensions, el deute públic, el PIB nominal i les taxes de pobresa. Però electoralment no són qüestions urgents i poden esperar fins a la següent legislatura.
La gran virtualitat del projecte pressupostari, una vegada fixat el sostre de despesa, és que es parlarà d’economia. El terreny més propici per a l’ Executiu. Previsiblement hi haurà partides molt generoses per als territoris on es pretén guanyar vots. El fet de saber que no s’aprovaran permet ser-ho encara més. Una tàctica que sempre funciona: els electors volen sentir bones notícies i per a un polític no hi ha res millor que dir a cada votant el que vol sentir.
El cert és que les dades de conjuntura econòmica responen a una fotografia endarrerida de la realitat. L’any 2025 ha estat un bon exercici en termes generals. Una altra cosa diferent són les previsions de futur. Tots els organismes nacionals i internacionals coincideixen a assenyalar que Espanya entra en una desacceleració suau.
El creixement a partir del 2026 es va moderant. L’arribada de migrants serà menor i el mateix passarà amb les subvencions que provenen d’Europa que s’acabaran al juny. Les taxes d’inflació tendeixen a un creixement més gran pel cost de l’energia, pels costos laborals i d’alguns productes del cistell de consum. La inversió i el consum també es mantindran, però amb certa tendència a la baixa.
El problema de fons, tot i això, és polític. El fet que l’Executiu no pugui
aprovar els pressupostos li treu legitimitat, ja que governar sense suport parlamentari ni popular no és gaire ètic que diguem.