Pornocràcia digital
Semenzin va ser víctima de violència de gènere digital per part d’un exnòvio quan tenia 26 anys, i la seva vida a partir d’aleshores es va centrar a investigar i denunciar l’abús sexual basat en la difusió no consentida d’imatges i vídeos sexuals privats que va impulsar la llei italiana sobre el tema. “L’any que ve sortirà un documental sobre el meu cas, produït per La Kaseta i RTVE, però durant anys no ho vaig explicar perquè m’ha costat ser reconeguda com a experta i no com a víctima”. Les seves conclusions són alarmants, el que va començar com una “broma” entre homes s’ha radicalitzat i les xarxes socials són plenes de racons on els homes intercanvien fotos robades de dones, cosificant-les, sexualitzant-les, escrivint barbaritats sobre elles. “És un fenomen internacional, i costa que surti a la llum”.
A Itàlia, 30.000 marits penjaven fotos de les seves dones.
Sí, fotos sexuals sense el seu consentiment en una pàgina de Facebook anomenada Mia moglie . El més escandalós va ser que no enteníem per què tant d’escàndol: hi ha llocs molt pitjors al web.
Com quin?
Phica.net. Gairebé un milió d’homes compartien fotos i vídeos sexuals de dones sense el seu permís. Sovint eren enregistraments ocults, amb càmeres amagades en gimnasos, botigues o escoles. Fins i tot ensenyaven a altres homes com hackejar càmeres.
Tot sense consentiment?
Algunes fotos eren compartides privadament amb les seves parelles, però no per a la seva difusió. També hi ha seccions en què s’utilitza IA per crear nus de dones que no s’han fotografiat mai despullades.
No és pueril?
També a Phica.net hi havia una secció per compartir fotos d’ esposes, i una altra amb consells sobre com drogar les dones.
Com va arribar a aquests grups?
Investigo des del 2018. M’hi vaig infiltrar per entendre’ls, i el que vam descobrir va ser inquietant: per a molts homes cosificar les dones és com consumir porno, no es consideren violents, creuen que és un joc entre amics que se senten molt mascles.
Que potser no ho és?
La misogínia s’ha radicalitzat. Si abans era una “broma”, ara és una forma explícita de control: despullar les dones per humiliar-les, silenciar-les, venjar-se si els deixen o si són dones amb veu pública.
Quin tipus de continguts comparteixen?
Fotos robades, vídeos íntims, dades personals: telèfons, adreces. Alguns homes es masturben sobre les imatges i l’hi envien a les dones. És assetjament.
A quins països passa?
És un fenomen global. A Alemanya van detectar un grup de Telegram amb 70.000 homes. A Espanya també n’hi ha alguns. I a Itàlia, la situació és especialment greu.
Quines conseqüències té per a les víctimes?
Les tracten com si fossin elles les criminals, les provocadores. Perden feines, amics, respecte. Se senten culpables, estúpides, jutjades. El 51% pensa en el suïcidi.
Vostè va ser-ne víctima?
Sí. La meva exparella gravava i compartia vídeos robats meus i d’altres noies –fets amb càmeres ocultes– en un grup anomenat Dones totes putes . Em va costar anys explicar-ho. No volia que em veiessin com a víctima, sinó com a experta.
Quin tràngol.
Un dia vaig veure al seu ordinador fotos de noies i comentaris fastigosos de l’estil: “Aquesta puta es mereix la violació” (comentaris molt habituals). Em va fer moltíssim fàstic. Vaig continuar mirant i vaig trobar la meva carpeta i la de 30 noies més, nòvies del grup d’amics.
I què va fer?
Vaig impulsar i vaig aconseguir una llei a Itàlia per criminalitzar la difusió no consentida d’imatges íntimes. Però la llei no ha frenat el fenomen.
Un fenomen cultural?
Sí. Crec que la pandèmia combinada amb la irrupció de moviments reaccionaris molt agressius, en què el tema de les dones i del feminisme és un dels objectius principals a atacar, ha enfortit aquests moviments.
Aleshores, què cal fer?
Un canvi cultural. Ensenyar des de petits què és el consentiment, què és la llibertat sexual, què significa el feminisme. I regular la tecnologia, que va més ràpid que la llei.
I mentrestant?
Hi ha col·lectius que ajuden, com FemBloc a Espanya. Perquè les dones queden molt tocades, a moltes el seu entorn les tracta com si fossin putes, mentre a l’home el celebren com un mascle.
Com se surt d’aquí?
No hi ha manera d’esborrar completament les imatges després que es difonguin. El mal és continu, massiu i col·lectiu. És una violència que no s’atura.
Terrible.
Per això, durant molts anys vam pensar que no era real. I crec que, a part de ser més que real, de vegades pot ser fins i tot pitjor que altres formes de violència, perquè les teves fotos són allà, no saps qui les veu i qui no les veu, i té un abast massiu.
La misogínia s’ha radicalitzat?
Segons les dades que tenim s’ha radicalitzat molt. Si abans es normalitzava com un joc entre homes, avui es reivindica com una forma de control sobre les dones. Finalment és un exercici de poder, de tornar a posar les dones al seu lloc.
Devia haver-hi molts divorcis després del cas Mia moglie …
Molts més ulls van entrar en l’aplicació, les fotos es van fer virals, i moltes dones tristament es van reconèixer.
