Santos Cerdán i els 365 Dies d'Or

El millor mem dels que circulen des que es va fer públic el nou informe de l'OCU en el cas Cerdán, segons el qual, l'informe, no el mem, la dona del susdit es dedicava a “gastar i gastar”, principalment a El Corte Inglés, mostra Santos Cerdán amb un lema que el relaciona amb els Dies d'Or dels esmentats grans magatzems. En el seu cas, 365 dies. 

A Paqui Muñoz la coneixien allà totes les dependentes i aquest “gastar i gastar”, “gastar i gastar” sona a tornada d'una ranxera. En concret la d'El Rey, que és com es devien sentir l'exsecretari general del PSOE i gent pròxima quan semblava que les targetes sempre tindrien crèdit, igual que el personatge. Els dies d'or duraven tot l'any.

La Paqui gastava i gastava, sempre era primavera per a ella, en gran, com somiem tots, en lloc de rebre una targeta regal o la que permet canviar la camisa que et va petita. No només als grans magatzems, esclar, també a restaurants, mooolts restaurants, cap de setmana sí i l'altre també.  Escriure això mentre tens la carmanyola al costat per estalviar en menús del dia no contribueix precisament al pensament positiu.

N'hi ha que no escarmenten: en la història plena de tripijocs d'Espanya gairebé tots acaben caient per tirar de targeta, ja siguin black o de Servinabar. A ningú no se li acut que cridar l'atenció amb el “todos, de lo bueno, lo mejor” no és la millor idea quan fas anar diners? Però si Hisenda ens té a tots calats. 

Esclar que ells són El rey. El poder i els diners, sobretot quan van junts, fan perdre el sentit de la mesura, i acaben així, cantant. No us espanteu, que no es tracta de cantar en el sentit de deixar anar, sinó en el de les ranxeres: “Hago siempre lo que quiero, y mi palabra es la leeeey”.

Llàstima, diuen els usuaris de les xarxes, que s'hagi aixecat la llebre abans del black frida y, divendres de la setmana que ve, perquè la cosa prometia.

Santos Cerdán ha sortit de la presó perquè ja no pot destruir proves “ara que ja tenen la Paqui i de testimonis mig Corte Inglés” (@lorchata). “Santos Cerdán li té més por a la Paqui que a l'UCO”, escriu @Kommandantfrau a X. Doncs els tuitaires l'han encertada.

Hi ha dues idees que, amb diferents formulacions, es repeteixen a les pel·lícules de gàngsters: una, que sembli un accident, dos, no cridar l'atenció. Doncs cap de totes dues no es compleix a l'entorn de l'exsecretari general del PSOE. “A sobre no són gens discrets”, es llegeix als missatges entre el suposat soci de Cerdán, Antxon Alonso, i la seva dona, Karmele Atuxa. Com fer que sembli un accident que et passes el dia cremant la targeta de crèdit –“La Paqui és l'única persona al món que ha aconseguit gastar el contactless de la targeta” (@tecnolucifer)– quan els teus ingressos no ho permeten?

Vito Corleone li recomanava a en Sonny: “No deixis mai que ningú fora de la família sàpiga el que penses”. Ni el que compres, esclar. 

“Això de la corrupció d'aquest país és esgotador”, diu @PedroPerezMad. Doncs sí, no per res un comentari freqüent és “Aii, si només fos la Paqui...” (@achuchones).