L’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en l’economia, la feina i la societat en general causa controvèrsia. La IA, i en particular la generativa, afecta totes les activitats. Geoffrey Hinton, padrí de la IA i premi Nobel de Física el 2024 pels seus treballs sobre aquesta tecnologia, va afirmar que hi havia una probabilitat de fins al 20% que portés a l’extinció de la humanitat d’aquí tres dècades. Elon Musk afirma que la IA i els robots substituiran totes les feines. Altres opinions asseguren que obrirà una era de creixement exponencial i resoldrà tots els problemes de la humanitat, des del canvi climàtic fins a la curació de les malalties.
Els canvis tecnològics com la màquina de vapor i la revolució industrial, l’electricitat o internet no han representat una amenaça per a la humanitat (amb l’excepció de la tecnologia nuclear per a la bomba atòmica). A més, fins ara sempre han acabat generant més ocupació que la que destruïen. Això és el que va passar amb la revolució industrial, que va iniciar un procés de creixement sostingut de la renda per càpita gràcies als guanys de productivitat. Hi ha debat sobre si els acomiadaments recents de treballadors de coll blanc en empreses com Amazon i la debilitat al mercat de treball dels acabats de llicenciar són per culpa de la IA generativa o d’un excés de contractacions després de la pandèmia. ¿L’impacte de la IA serà diferent al d’altres tecnologies?
També entre els economistes hi ha debat. La visió pessimista, representada pel premi Nobel Daron Acemoglu, és que la IA impulsarà poc la productivitat i el creixement, i tindrà un impacte negatiu en l’ocupació. Philippe Aghion, premi Nobel d’enguany, té una visió més optimista i pensa que la IA tindrà conseqüències positives per al creixement i per a l’ocupació. La intel·ligència artificial automatitza tasques en un segment intermedi entre tasques molt i poc qualificades, i hi ha evidència que millora la productivitat en sectors com la consultoria de software. Quan la IA és substitutiva d’una feina concreta, l’ocupació baixa, però no quan és complementària. A França l’adopció de la IA porta a guanys totals en l’ocupació atès que l’efecte en la millora de la productivitat domina possibles efectes de substitució de treballadors per màquines. A més, té potencial per ajudar a generar idees noves que augmentin la productivitat, per exemple, en la recerca de nous materials o noves estructures moleculars per obtenir fàrmacs.
La IA produirà guanys de productivitat i els efectes agregats seran positius però no immediats
L’impacte del canvi tecnològic no és immediat. Un altre Nobel d’Economia, Robert Solow, va dir el 1987: “Es pot veure l’era informàtica a tot arreu excepte en les estadístiques de productivitat”. Aquesta paradoxa de la productivitat es deu al fet que els canvis tecnològics tarden a adoptar-se perquè les empreses s’han de reorganitzar i els treballadors han d’adquirir les habilitats necessàries. Això fa que les expectatives inicials de l’impacte de la introducció d’una nova tecnologia tardin a materialitzar-se. A més, cal que les empreses disruptives no trobin obstacles per part de les empreses establertes i que hi hagi un nivell suficient de competència per tal que els incentius per innovar estiguin presents.
L’impacte de la IA dependrà, doncs, de qui acaba dominant el mercat. Si són les grans plataformes, caldrà una competència intensa entre elles i els nous competidors per tal de tenir resultats favorables en termes de creixement i difusió. La frontera tecnològica estarà en mans d’unes poques empreses i els efectes en el mercat de treball necessitaran, com en tot gran canvi, que la política pública ofereixi les eines de formació per tal d’evitar transicions traumàtiques.
Lee tambiénNobel a la innovació disruptiva
En resum, crec que aquesta vegada no serà diferent. La IA produirà guanys importants de productivitat, ja ho està fent en tasques i segments específics, i els efectes agregats seran positius, però no immediats. La ràpida adopció individual de ChatGPT (en cinc dies, un milió d’usuaris) indica una acceleració més gran que amb altres tecnologies, però la difusió efectiva en el teixit productiu trigarà temps. Ah! I les noves tecnologies sovint generen bombolles financeres, com va passar amb el ferrocarril. Això sí, tant el sector públic com el sector privat s’han de preparar ara mateix; es requereix talent, dades, inversió i, sobretot, ambició.