Almenys Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez han coincidit en alguna cosa, després de la condemna al fiscal general de l’Estat, i això convida a un moderat optimisme. Els dos polítics consideren que ens trobem davant d’una situació de vergonya institucional i que som davant d’una fita de la vergonya. L’únic problema és que arriben a aquesta conclusió després de dues anàlisis diametralment oposades.
Feijóo creu que el fiscal va cometre un delicte perquè es va prestar a ser el peó de l’estratègia del Govern espanyol, en participar en una operació contra el Partit Popular i contra una presidenta del PP. D’aquí la vergonya i el rubor. I Sánchez considera que s’ha condemnat un innocent sense que s’hagi presentat cap prova durant el judici i ressalta que el que va començar sent el cas contra la parella d’Isabel Díaz Ayuso, per dos presumptes delictes a la Hisenda pública, ha acabat convertint-se en la guillotina del fiscal general de l’Estat, mitjançant Miguel Ángel Rodríguez. El Govern central ha esclatat en privat contra el Tribunal Suprem i el president ha avisat en públic que “caldrà defensar la democràcia d’aquells que creuen que la tutelen”.
Feijóo i Sánchez opinen que el moment és una vergonya per raons diametralment oposades
La condemna no ha estat per unanimitat. Dues magistrades progressistes, favorables a la innocència del fiscal Álvaro García Ortiz, estan acabant de redactar un vot discrepant. Almenys caldrà reconèixer-li al Tribunal Suprem que ha demostrat que la justícia pot ser ràpida, ja que en una setmana hem tingut la condemna. I també cal dir a favor seu que ha obrat amb originalitat: ens han dit el resultat del judici, però sense tenir redactada la sentència per saber en què es basa la condemna. I fins i tot han tingut l’encert de fer-la pública el 20- N, dia en què va morir Franco fa 50 anys, per més que Javier Cercas ens digui que “no hi ha res a celebrar”.
Lee tambiénNo hi va haver miracle
Qui sí que ha celebrat la sentència és Alberto González Amador –amb les seves malifetes va començar tot–, que utilitzarà la sentència per defensar-se en la seva causa per frau fiscal. I a més s’embutxacarà 10.000 euros del fiscal per danys morals, que l’ajudaran a pagar la hipoteca del pis nou. I com queda la justícia en tot això? Tira pa’lante, que diria el gran oficiant d’aquest aquelarre.