El bon periodisme resisteix, però no és fàcil. La setmana va començar amb un moment gloriós per a l’ofici i el va protagonitzar Mary Bruce, de la cadena ABC News, que li va preguntar al príncep hereu de l’ Aràbia Saudita, davant Donald Trump: “Sa Altesa, la intel·ligència dels EUA va concloure que vostè va organitzar el brutal assassinat del periodista Khashoggi, el 2018. Per què els nord-americans haurien de confiar en la seva persona? I el mateix per a vostè, senyor president”.
Jamal Khashoggi era un periodista format a Indiana, que va treballar a la Saudí Gazette, on es va mostrar molt crític amb el règim del país. Sentint-se amenaçat, va tornar als Estats Units i es va convertir en columnista de The Washington Post . Trobant-se a Istanbul, va anar al seu consolat a fi d’aconseguir un document per al seu casament, però ja no en va sortir: va ser brutalment assassinat per espies saudites, que per fer-lo desaparèixer el van desmembrar.
No són bons temps per al periodisme, quan la veritat acaba sota les catifes
Ràpidament, Trump li va preguntar irat a la periodista per a qui treballava, li va retreure que tot això eren f ake news i la va avisar que esperava que li traguessin la seva llicència per treballar. A més, va amenaçar al seu mitjà de treure-li l’acreditació per a la Casa Blanca i va concloure: “A molta gent no li queia bé aquest home. Són coses que passen”. El príncep Bin Salman va intentar apaivagar els ànims: “Va ser dolorós. Va ser un gran error”.
Lee tambiénRubor institucional
La setmana va acabar amb una altra mala notícia per al periodisme. En el judici al fiscal general de l’ Estat, Alvaro García Ortiz, tres periodistes (del Diario.es , El País i la Ser ), van assegurar haver tingut accés al correu inculpatori abans que l’acusat. Eren a la sala com a testimonis, així que no podien mentir, com tampoc no podien revelar la seva font perquè ho impedeix el propi codi deontològic.
El tribunal del Suprem no va tenir en compte la seva declaració exculpatòria contra el fiscal, que finalment ha estat condemnat sense proves concloents. És més, el president de la sala li va etzibar a un d’ells que no l’ amenacés, quan va exposar el seu dilema de no poder dir qui li va filtrar l’e-mail, el que podia fer que es condemnés a un innocent. Al magistrat Martínez Arrieta només li va faltar dir: “A molta gent no li queia bé aquest home. Són coses que passen”.