El Barça es regala un triomf perfecte en la seva tornada al Camp Nou
FC Barcelona, 4 -Athletic, 0
El conjunt barcelonista s'imposa amb claredat a l'Athletic amb gols de Lewandowski, Ferran Torres (2) i Fermín
Lewandowski celebra el primer gol del nou Camp Nou
Com casa a cap lloc encara que la casa sigui encara a mig fer. La llar sempre serà la llar malgrat que falti molt perquè sigui perfecte. El Barça no volia fallar en la seva tornada al Spotify Camp Nou i va posar fil a l'agulla, mai millor dit, per firmar una victòria contundent per a la història del club. Un triomf solvent i sense contemplacions davant l'Athletic que li permet encapçalar provisionalment la Lliga. Lewandowski va inaugurar el marcador del nou estadi, Ferran es va regalar un doblet, Fermín també va veure porta, Lamine va dibuixar dues assistències de geni i Eric Garcia va estar d'excel·lent.
Muntats en l'ona d'electricitat dels prolegòmens els onze futbolistes del Barça van engegar la rentreé en el Camp Nou com xacals. Amb una pressió per terra, mar i aire. Imposant-se en tots els duels. Dirigint-se a la porteria contrària sense perdre temps ni caure en barroquismes. Plebs, de cara a barraca. Per això el primer gol del modernitzat (semi encara) estadi va trigar molt poc en arribar. Va portar la marca de Lewandowski, que va agafar la pilota després d'una altra recuperació barcelonista liderada per Eric Garcia. El polonès engatilló amb l'esquerra una rematada rasa i va superar l'oposició d'Unai Simón. El porter de l'Athletic va tocar la pilota però no va aconseguir desviar-la. Ho va celebrar el nou en gran i amb el braçalet de capità mentre el públic celebrava joiós.
De vegades els festejos distreuen però en el cas del Barça havien connectat l'equip per complet. Un equip amb sis del planter, set de catalans i cinc debutants en aquest estadi. Un d'ells, Gerard Martín, va ser la sorpresa de l'alineació a l'ésser titular i, sobretot, per ubicar-se com a central esquerre. El noi va complir amb solvència, com de costum, tant allà com després, quan es va desplaçar al lateral. Eric Garcia va passar a la medul·lar mentre enrere tornava a la porteria una assegurança Joan Garcia i davant formaven avantguarda Lamine Yamal, Ferran i Lewandowski.
Existia el perill que tots volguessin fer el primer gol però com va arribar en un no res aquell risc es va evaporar i el Barça va seguir el seu. Amb Eric Garcia i Fermín meravellosos en l'esforç, amb Cubarsí llançant passades en profunditat mil·limètriques i amb Lamine dibuixant entremaliadures. Encara que en ocasions es va complicar en excés el geni de Rocafonda va ensenyar que pot i ha de ser l'amo d'aquest estadi en els propers anys.
Paradoxalment el públic, potser per la presència massiva de turistes, queia en un silenci que només es trencava per esbroncar Nico Williams després del seu segon estiu donant carbassa al Barça. No el van afectar els xiulets ja que va començar a aparèixer. Habilitant Unai Gómez, que va topar amb Joan Garcia, o fregant l'empat amb un xut enverinat.
Els jugadors barcelonistes van sortir a jugar com onze xacals
El partit s'estava tornant perillós per al Barcelona, un punt precipitat a les seves accions i ja se sap que quan li passa això sol atacar malament i defensar pitjor perquè cada contra del rival es converteix en un ganivet. Per fortuna per als seus interessos, al tall del descans, Lamine Yamal va brindar una assistència en diagonal i amb l'exterior cap a Ferran Torres. El valencià va batre Unai Simón amb un tret que va entrar plorant després de tocar en el porter. Un gol dels anomenats psicològics per ampliar diferències.
El Barça havia anat de més a menys però el marcador li era molt favorable. Només havia de segellar el triomf en la represa. Ho va fer. Ja sense Galleda, que va rebre un cop i va ser substituïda per Araújo. Com en la primera part el campió no va donar treva a l'Athletic d'entrada i Fermín va transformar en el tercer gol un genial passi filtrat d'un Eric Garcia indiscutible. Jugui on jugui, com està el polivalent català i com està el migcampista andalús, que li va posar la cirereta al seu partit 100 com a barcelonista el seu primer dia en el Camp Nou. Quin parell de fenòmens.
L'Athletic perdia els papers i Sancet, al més pur estil Goicoetxea dels 80, va trepitjar Fermín. El col·legiat el va expulsar després d'acudir al VAR. Amb tot perdut Valverde va retirar Nico Williams, esbroncat pel públic.
Lamini Yamal va deixar el seu segell amb dues assistències de geni i Eric Garcia va estar excel·lent
La història de la trobada, pel que fa al seu signe, ja estava escrita. El Barça anava a guanyar en el retorn la llar i Flick ho va aprofitar per dosificar els seus homes. Van aparèixer Dro, Casadó, Bernal i Raphinha, que va reaparèixer entre ovacions. Es van prendre un respir Lewandowski, Fermín o Eric, que va marxar corejat per la grada. Joan Garcia s'afegia a la festa amb un vol espectacular per deixar la seva porteria a zero, una cosa que no ocorria en el Barça des que l'exporter de l'Espanyol es lesionés. Per arrodonir la tarda el partit va acabar amb el quart gol, obra de Ferran a servei de Lamine Yamal. Un partit perfecte per als que ja són els amos del Camp Nou.