Com cada any, la verema ja s’ha acabat. Però la collita no dona per brindar. La producció de vi no remunta, el consum està estancat i els aranzels planen sobre les vinyes com un nuvolot.
D’acord amb les primeres estimacions de l’ Organització Internacional de la Vinya i el Vi ( OIV), Espanya manté com el tercer productor més gran de la UE amb una producció estimada per a aquest any en 29,4 milions d’hectolitres, fet que suposa un descens del 6% respecte al 2014. Cap país europeu ha caigut tant entre un any i un altre. A més, la collita està encara un 15% per sota de la mitjana quinquennal. Perquè es tingui una idea de l’excepcionalitat de la situació, Espanya només ha caigut per sota de la cota de 30 milions d’hectolitres tres vegades en trenta anys.
Aquesta reducció s’atribueix a la sequera prolongada, intenses onades de calor i fenòmens meteorològics adversos com ara calamarsades, a més de la reducció progressiva de la superfície conreada.“Fa vint anys que estem subjectes a un clima molt canviant que accentua la variació de la producció”, diu el director general de la Federació Espanyola del Vi ( FEV), José Luis Benítez.
El context global tampoc no convida a l’alegria. La producció mundial de vi el 2025, segons l’ OIV, se situa en un valor mitjà de 232 milions. Això representa un creixement del 3% respecte a la collita històricament baixa del 2024, tot i que continua un 7% per sota de la mitjana dels últims cinc anys. En àmbit europeu (el continent produeix sis de cada deu ampolles al món), la collita puja fins a uns 140 milions d’hectolitres, un lleuger augment respecte al 2024, però encara distant dels nivells habituals. En cas que es confirmi aquesta dada, Europa viuria la segona pitjor campanya des del començament del segle XXI.
La demanda va a la baixa i es dirigeix cap a begudes amb menys graduació i en menys ocasions
Respecte al consum, tant a escala global com nacional, s’observa una estabilització o atonia. El setmanari Economist titulava fa uns dies que el món ha arribat al “pic” del consum de vi. El volum venut als principals mercats el 2024 va ser al voltant d’un 9% més baix que el seu punt màxim del 2014, segons ISWR, firma de dades sobre begudes alcohòliques. El canvi és cultural: per exemple un 53% dels nord-americans afirmen que beure alcohol és dolent per a la seva salut, davant el 22% de fa dues dècades, segons una enquesta de Gallup.
Canvien els hàbits: aperitius lleugers, s’alternen amb períodes d’abstinència o consum només en grans ocasions, segons ISWR. “Aquesta tendència inclou tots els grups d’edat, regions i demografies, i es destaca la moderació com un fenomen cultural generalitzat, més que una moda limitada als joves amb edat legal per beure”. La inflació i la restriccions pressupostàries de les famílies també hi han influït.
A Espanya, el consum registra variacions mensuals moderades, i mostra una inclinació envers nous segments. “El consum està caient en tots els mercats principals. Estem vivint una recomposició i transformació cap al que anomenem “ refrescància”, és a dir una preferència cap a vins de baixa graduació, més fàcils, amb bombolles”, assegura Benítez.
A més, el sector vitivinícola espanyol s’enfronta a un important desafiament extern: els aranzels dels Estats Units, que posen en risc aproximadament 400 milions d’euros en exportacions, en un mercat clau com els EUA segons la FEV. La imposició dels gravàmens del 15% genera incertesa. L’apreciació de l’euro davant el dòlar (a prop del 10%) tampoc no ajuda.
Els cellers absorbeixen les tarifes dels EUA en vista de la dificultat per negociar amb l’importador
Benítez recorda que “els cellers espanyols no tenen tanta capacitat de negociació amb l’importador dels Estats Units i moltes absorbeixen l’increment. Defensem el lliure comerç. Però mentrestant, hem de reorientar-nos cap a altres països com el Brasil o Mèxic i confiar a obtenir alguna rebaixa”. Sempre cal mirar el got mig ple.
