Quantes Barcelones hi ha? Segurament tantes com ciutadans hi visquin o la visitin. Potser no hi ha la novel·la de Barcelona d’aquest segle que tants reivindiquen, però de llibres que en tracten sí, com mostrarà ara la FIL de Guadalajara, tan diversos com els que acaben de publicar Mercè Ibarz, Jordi Amat o Xavier Theros, recorreguts pels canvis socials a Barcelona, especialment les últimes dècades, i les tensions igualitàries i democràtiques. Si Ibarz narra a Una noia a la ciutat (Anagrama) l’arribada des de Saidí als setanta –i és alhora un homenatge al seu difunt marit–, Amat escriu a Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa (1975-2025) sobre l’evolució cultural de la ciutat el darrer mig segle, i Xavier Theros ofereix a La Verge de la Punyalada un nou lliurament del capità Llampades, que duu el lector al Sants del 1849, quan encara és un municipi independent on s’instal·len les fàbriques buscant pagar menys impostos. El analitzem als articles següents.
Lee también
Mercè Ibarz: “A Barcelona l’hi dec tot, és la meva mare”
La ciutat perplexa de Jordi Amat
Xavier Theros escriu allò que no diuen els historiadors
