‘Desaparellats’, vides paral·leles d’una parella en una comèdia de Ramon Pardina
Estrena teatral
El guionista debuta en el teatre amb una obra tendra i esbojarrada que s’estrena a l’Espai Texas
Roc Esquius (al centre) dirigeix a Ricard Farré i Esther López a Desaparellats
El guionista Ramon Pardina, que ha treballat amb Andreu Buenafuente o Quim Masferrer, debuta en el teatre amb Desaparellats, una comèdia que s’estrena a l’ Espai Texas, amb dos intèrprets que conflueixen des de dues companyies de referència: Esther López (La Calòrica) i Ricard Farré (Els Pirates). A la direcció, Roc Esquius. Tots plegats, un pòquer que fa olor d’èxit.
Desaparellats és una comèdia tendra i esbojarrada, “que es veu amb un somriure”, assegura l’actriu. A l’origen, sembla que hi ha alguna experiència que Pardina ha convertit en material dramatúrgic. “És la història d’una parella amb alts i baixos, per fer-se preguntes i explicar des de diferents angles què és una relació de parella i què implica el trencament”, apunta el director.
Esther López i Ricard Farré són la parella que entra en una altra dimensió a través del lavabo
Però a Desaparellats, els personatges es multipliquen quan van al lavabo, que és una mena de càpsula que els transporta a una altra dimensió, on són uns altres, sense deixar de ser ells mateixos. “Són dos Tons i dues Annes, que es troben en diferents universos paral·lels, però que en el fons no deixen de ser diferents plans d’una relació condemnada a arribar a algun port”, resumeix Esquius.
Ricard Farré dona alguns detalls d’aquest lavabo misteriós: “Nosaltres no el coneixem del tot bé, aquest lavabo, perquè és com una mena de llindar, on nosaltres passem i ens porta directament el mateix menjador de casa nostra, però amb petites diferències. Són coses que ens encenen la bombeta de l’alerta, de dir, ui, això no està aquí normalment, com és que avui els gots no són al lloc on tocava? O per què tu tens un TOC quan soc jo el del TOC? O per què parles tan tranquil·la ara? O per què estàs tan esverada? Això fa que, quan ens pensem que coneixem molt l’altra, ens adonem que, al cap i a la fi, a l’altra persona la coneixes quan hi has conviscut i has viscut temps junts”.
Lee también
“Però una convivència llarga també fa que potser t’avorreixen una sèrie de coses o ja comences a trobar-hi pegues, i aquest és el moment des d’on parteix aquest espectacle”, continua l’actor. “Tots aquests somnis i anhels, aquest buscar una cosa que no coneixes, la vas a buscar a través d’aquesta mena de pas que hi ha al lavabo, i que acaba sent la part fantàstica de la funció”. Però aclareix: “No és pròpiament la idea de construir un món a banda, no és ciència-ficció, sinó la idea fantàstica de buscar una cosa perfecta quan tu no estàs bé”.
Esther López especifica com és aquesta dualitat dels personatges: “La persona que passa pel lavabo és la mateixa, però és una altra. I això ha sigut un aspecte maco del procés: fer dos personatges que siguin ells, però que a cada univers siguin una mica diferents i, alhora, que sigui relativament fàcil per a l’espectador poder identificar-los senzillament només entrant per la porta. Trobar aquest dial d’ajustar-los ni massa ni poc ha estat molt guai”.
“Quan vam llegir el text, ens va semblar que n’hi havia uns que eren com els més perfectes, els més ideals, en teoria, perquè tenen unes feines atractives i una manera de comunicar-se a priori molt positiva, amb paraules justes, sense faltar al respecte. I després hi ha els que són més desmanegats, no són tan perfectes, però que, en el fons, t’adones que potser la imperfecció és la màxima perfecció que hi pot haver. Això fa que aquests personatges amb les seves imperfeccions siguin més gustosos, més reconeixibles en el tu a tu. I això els serveix per tirar endavant en la relació”, conclou l’actriu.