El president Pedro Sánchez està fet per governar encara que algunes de les seves virtuts serien defectes a l’empresa privada. Té determinació –i si rectifica és d’aquella manera–, olfacte polític per escapolir-se d’atzucacs i més vides que un gat.
Atès que Espanya viu dies propis del repertori de la sarsuela, em ve al cap La corte del faraón, cim de l’anomenat gènere sicalíptic on tot eren procacitats, dobles sentits i picardies. Naturalment, per escalafó en el repartiment, Pedro Sánchez seria el faraó, el jefe de tota la vida en argot de les classes treballadores.
Observant la conducta inapropiada de tot un fiscal general de l’Estat –a qui se li acut reproduir dades confidencials com si fos un reporter de La Verdad de Múrcia!–, un comença a creure que la selecció de personal és el punt feble de Pedro Sánchez.
Quina ratxa que té Sánchez amb els seus, li donen més guerra que els contrincants
Li agrada, al líder del PSOE, que li portin la contrària? No sembla el cas, si repassem la llista d’estrets col·laboradors embolicats en tribunals, amb unes ensopegades de jutjat de guàrdia i que fan pensar sobre els valors que van prevaldre en la seva elecció. D'incondicionals, molt; de competents...
Sorpreses et dona la vida –i en són...–, deu pensar el president del Govern central. En aquesta cort del faraó de l’Espanya del 2025, la justícia se n'emporta la palma, amb la pinta de discrets i ben pentinats que fan. Pel que sembla, dicten sentències sense base jurídica i si han condemnat a dos anys d’inhabilitació García Ortiz és perquè els dona la gana o són nets de franquistes –quina enveja, em lluiria més el pèl!– i no perquè existeixi un article al Codi Penal, el 417.1, que tipifica una actuació indeguda.
Alguna cosa em diu, que el fiscal García Ortiz va voler quedar bé amb el faraó, a fi i efecte de garantir-se això tan típic de l’anomenat género chico com és l’agraïment als “serveis prestats”.
Lee tambiénSón dies de ‘team building’
El pati no està per a més bromes ni perfils dubtosos i seria oportú que el Govern espanyol afini amb el nou fiscal general, no fos cas que buscant un fanàtic acabi guanyant-se un enemic per al mateix president, que els seus no paren de donar-li disgustos. Més que els contrincants.
