Jean de La Bruyère era un escriptor, però sobretot un moralista, que va influir en personatges tan diversos com Balzac, Gide o Proust, al qual s’atribueix una sentència més apreciada per la història passada que per la realitat present: “Una qualitat de la justícia és fer-la aviat i sense dilacions, fer-la esperar és injustícia”. Doncs bé, la família Pujol en ple s’asseu al banc dels acusats de l’Audiència Nacional gairebé dotze anys després d’haver estat investigats pel jutge “d’aprofitar-se de la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida política, social i econòmica durant dècades, per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”.
Si fem cas de La Bruyère, comencem malament el cas. Per exemple, no és el mateix que l’expresident de la Generalitat hagués d’explicar-se el 2014 que en l’actualitat, amb 95 anys, quan dos forenses enviats pel mateix tribunal han certificat que “Jordi Pujol no està en condicions físiques, ni cognitives per comparèixer al judici, ni disposa de la capacitat processal per poder defensar-se de manera suficient”.
El tribunal desestima l’informe dels forenses sobre l’estat de salut de Jordi Pujol
Els magistrats se’n van anar a deliberar (?) Sobre la petició de la defensa de deixar-lo fora del judici pel delicat estat de salut, però van decidir jutjar-lo independentment del criteri dels metges. A Pujol li demanen nou anys de presó per associació il·lícita i blanqueig de capitals. Els magistrats fan un aclariment innecessari: es podrà revisar la situació, si es produeix un canvi
en la salut de l’expresident. Només faltaria.
Coses que diuen que passen
El procés a una família clau en la història recent de Catalunya que està sota sospita no és un judici menor, atès que haurà de determinar si els diners que amagaven en un compte d’Andorra eren una herència de l’avi o si es tractava del pagament de comissions per favors polítics. Però també remetrà a les clavegueres de l’Estat, ja que aquest compte es va conèixer perquè un grup de policies va aconseguir il·legalment una captura de pantalla que demostrava la seva existència a la Banca Privada d’Andorra, després d’amenaçar els responsables de l’entitat. Eren temps del procés i tot s’hi valia per deslegitimar CDC. Som davant el judici a una època.