La decisió de Junts per Catalunya de deixar de donar suport al Govern espanyol per mostrar el seu descontentament per l’incompliment dels acords subscrits amb el PSOE té com a principal conseqüència que el poder ja no està en mans del poder executiu, el Govern, sinó en mans del poder legislatiu, el Parlament. Sense proposar-s’ho, Junts ha aconseguit que ara tota la responsabilitat recaigui en els diputats, en la correlació de forces que s’estableixin al Congrés, deixant en segon pla el Consell de Ministres, que ara troba molt limitada la seva capacitat d’acció política. Es produeix així un desplaçament del centre de poder de la Moncloa al Congrés. Aquest moviment exigirà al Govern espanyol una gran capacitat per crear la il·lusió política que encara és possible governar malgrat veure minvats els suports parlamentaris. D’aquesta manera, es configura una complexa situació política: una cohabitació entre un poder executiu feble i un Parlament igualment afeblit, mentre el poder judicial marca el temps polític i evidencia la fragilitat de la política espanyola.
Mentre el PSOE busca estendre la idea que com més temps romangui en el poder, més possibilitats tindrà de soscavar la credibilitat d’un PP assolat per la mala gestió de la tragèdia de la dana a València, l’avanç de Vox a Extremadura i el desgast polític que pateix Andalusia per la gestió dels cribratges de càncer, una part de la majoria de la investidura –Junts, Podem i PNB– intenten distanciar-se del Govern de coalició per no acabar atrapats en la teranyina judicial que assetja el PSOE.
El bloqueig de Junts produeix un desplaçament del centre de poder de la Moncloa al Congrés
En aquest escenari de crisi política, els partits amb representació parlamentària es veuran obligats a prendre consciència del poder que ara ostenten per determinar la política de l’Executiu, per decidir promoure proposicions de llei sense la intervenció del Govern –sempre que no impliquin augment de la despesa pública o disminució d’ingressos– o per assenyalar a l’Executiu que la legislatura s’ha acabat.
Lee tambiénLa voxalització
A mesura que el calendari polític avança sense pressupostos generals de l’Estat i amb un front judicial que lliga les decisions del Govern central, en la societat espanyola es va obrint pas la percepció que la millor manera de superar la crisi política és abandonant el tabú que a Espanya no pot –o no ha de– governar mai el PP amb Vox. El Parlament pot contenir l’avanç imparable de Vox si decideix continuar donant suport al Govern espanyol o si opta per mostrar-li que ha de convocar les eleccions, però en cap cas pot continuar prorrogant l’agonia del Govern per postergar el moment en què hauran d’enfrontar-se a les urnes al PP i a Vox.