Les orelles del llop

Diu Woody Allen que odia la realitat, però reconeix que és l’únic lloc on es pot menjar un bon filet. Les coses són com són i no com ens agradaria que fossin i si ens disgusta el que s’acosta, el més assenyat és afrontar-ho, perquè negar-ho només condueix al desastre. L’última enquesta del CEO ha deixat descol·locats Junts i ERC, ja que han comprovat com l’Aliança Catalana (AC) de Sílvia Orriols empata en tercera posició amb el partit de Carles Puigdemont, i s’acosta als republicans, que ocupen el segon lloc del podi. La formació d’Orriols podria passar dels dos diputats actuals a vint, un salt endavant que no es pot despatxar amb un parell de desqualificacions.

Els independentistes de soca-rel li han vist les orelles al llop. Els republicans han estat els primers a apujar el to dels atacs a la formació de l’alcaldessa de Ripoll i el mateix Oriol­ Junqueras qualificava recentment AC d’invent contra Catalunya, que si l’hagués formulat l’Estat contra l’independentisme no podia haver-lo concebut millor. També el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha començat una gira pel territori per reforçar el discurs contra Orriols i desactivar la seva in­fluència a la Catalunya interior. Però hauran de picar molta pedra per obrir-se camí.

El fenomen d’Aliança Catalana és realment curiós: la lideressa no es prodiga en entrevistes, la formació no sua la samarreta al Parlament i a sobre competeix per l’espai electoral amb Vox. Es declaren independentistes d’extrema dreta, encara que Alejo Vidal-Quadras va dir de Sílvia Orriols que salvaria Espanya, perquè debilita els processistes.

El catalanisme polític havia funcionat com un marc d’integració en la societat catalana, mentre que AC converteix el seu nacionalisme en un instrument d’exclusió social. Ells perceben la immigració com una amenaça a la identitat catalana i defensen un imaginari de país cohe­sionat culturalment, socialment i religiosament. Alhora, canalitzen un malestar econòmic i rebutgen que els immigrants competeixin en recursos amb els autòctons. És la rea­litat del filet de Woody Allen, que els partidaris d’AC no volen compartir amb ningú de fora.