La de dilluns a dimarts va ser una nit “sorollosa” i de poc dormir a Kíiv. El primer atac va arribar poc després de la mitjanit; drons i míssils de diferents tipus van arribar a la ciutat mentre la defensa aèria intentava fer-los caure, de vegades sense èxit. Retrunyien els fonaments dels edificis. Hores més tard, quan ja s’havia fet de dia, es van tornar a sentir les explosions i els drons brunzien altre cop al cel. Els canals de notícies de Telegram deien que eren de reconeixement, però volaven baix. Amb el pas dels minuts va aparèixer més informació: sis morts i 14 ferits, segons les autoritats. La llum del dia permetia veure l’abast de les destrosses i les fotos d’edificis cremats i destruïts començaven a circular.
“Estem així des de fa gairebé quatre anys”, explica l’ Olga, que escombra davant d’un dels edificis del sector de Podil a dos quarts de nou del matí, minuts abans que es donés el senyal que el cel era “net”. “Ja ens hem acostumat als atacs, a la gana, a viure sense llum i calefacció. Ja hi hem passat, però això no significa que no vulguem que això s’acabi ràpid”, explica aquesta dona de 69 anys que es cobreix els cabells blancs amb la caputxa de la dessuadora.
Fa molt fred, però de mica en mica tots reprenen l’activitat. Uns van a la feina, d’altres tornen a casa després d’haver passat la nit als refugis, els cafès obren. L’Olga és conserge d’un edifici. La seva història no és diferent de la de milers de dones ucraïneses. El seu fill és a l’exèrcit; destinat a la regió del Donbass.
La seva filla viu a Holanda des del 2022. “Hi estan molt bé, tenen un apartament, ella treballa i els nens van a l’ escola. Aquí no podrien viure així”, diu la dona, que aquest matí té ganes de parlar. Explica que no va emigrar amb la seva filla perquè no vol ser lluny del seu fill militar, per si la necessita.
“Res no voldria més que això s’acabés, que Ucraïna es mantingués intacta, però no depèn de nosaltres. Ni tan sols dels soldats que estan combatent. És una altra gent, la que decideix”, opina, i repeteix diverses vegades que hi ha molts valents que han mort durant aquest temps. “Jo vull que tot es resolgui, però quan truco al meu fill al front, diu que tot anirà bé, però que no lliuraran el Donbass”, diu l’Olga.
La població desconfia del preu que pugui tenir la pau en les negociacions amb els EUA i Rússia
Renunciar al que Ucraïna reté al Donbass és un dels 28 punts que conté el pla que van presentar els Estats Units la setmana passada, estructurat entorn de les exigències de Rússia. Al text es deia que Ucraïna deixaria de tenir el control del territori del Donbass que encara controla, incloses les ciutats de Sloviansk i Kramatorsk. Això representa entre un 10% i un 15% del territori.
Aquest punt s’hauria eliminat al nou esborrany acordat per les delegacions dels Estats Units i Ucraïna en la trobada de diumenge a Ginebra. Tot i això, la idea de cedir territori que no han perdut per la via militar continua sent una línia vermella molt present per a la majoria dels ucraïnesos, que coincideixen que fer-ho seria capitular i trair la memòria dels que han mort per defensar el país des del 2014.
“Voldria amb tota la meva ànima que això s’acabés i el meu marit tornés a casa”, diu l’Irina, de 45 anys, que treballa en una firma d’advocats. Està contenta per les converses, però també és conscient que el president rus, Vladímir Putin, no acceptarà la nova proposta esbossada pels Estats Units, Ucraïna i Europa. “Possiblement, tornarem al mateix punt en què ja hem estat; Trump es posarà fanfarró amb Putin, l’amenaçarà amb sancions, després el perdonarà i tornarà amb una proposta que reculli les seves exigències”, diu la dona, que recorda que Rússia va incloure a la seva constitució les quatre províncies ucraïneses de Luhansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson. “Ell continuarà insistint que són seves”, diu.
En un cafè-llibreria de Kíiv, l’Olia, de 18 anys, serveix les infusions a tres dones que hi han arribat d’hora al matí. S’han assegut al saló, cada una per la seva banda, com si busquessin refugi de les turbulències que viu el país. El local sembla més una biblioteca que un cafè ubicat en un dels carrers més freqüentats del centre. Cada una llegeix el seu llibre i ningú no sembla que vulgui parlar. “Jo tinc molta por aquests dies perquè sento que ens estem jugant el nostre destí”, diu la jove, que assegura que pateix ansietat des de fa dies.
“Els atacs són horribles, el que va passar a Ternópil la setmana passada va ser horrible –33 morts en un atac contra un edifici residencial–, el que ha passat aquesta nit feia molta por, però ja hi estem acostumats”, explica l’Olia, que apunta que Rússia és tan predictible que a Kíiv tothom sap que la ciutat seria fortament atacada aquesta setmana. “Però em preocupa més que si això no s’acaba aviat, Rússia pugui acumular més armes i morin molts més civils i militars. Això seria un dels pitjors resultats”, explica la jove, que destaca que la majoria de la gent no vol sotmetre’s a Rússia. Però també hi ha molta gent disposada a fer qualsevol cosa, o de qualsevol manera, per aturar una vegada per totes la lluita, afegeix. “I em preocupa que en aquest camí oblidin que molta gent ha donat la vida per Ucraïna”, opina davant de la màquina de cafè. “Per això tinc molta més por que no pas expectatives”.
Un atac amb drons ucraïnès al sud de Rússia hauria causat tres morts en zones residencials
Rússia va informar, per la seva banda, de tres de morts per un atac de drons ucraïnesos contra la ciutat de Taganrog, al sud del país, segons va informar Gonzalo Aragonés.